Doncs
si,
després d’un poc més de tres mesos arriba l’hora d’acabar
amb aquest bloc (de moment fins aquí m’avaluarà la meva professora, tal vegada
segueixi publicant entrades). La veritat és que la majoria de coses que he
publicat no en sabia res de la seva existència i a mesura que m’anava informant
el meu interès anava creixent fins al punt d’haver d’arribar a publicar-ho.
Algunes de les publicacions han
estat experiències pròpies, d’altres mètodes, d’altres vídeos que algun cop de
la meva vida m’han emocionat, però totes publicades des de la meva millor
intenció i amb l’objectiu de fer-vos arribar tot allò que he considerat
necessari, útil i emocionant.
Des d’aquí esper que us sigui d’utilitat
cada entrada d’aquest bloc. Penseu que en aquest bloc hi té cabuda qualsevol
cosa que tingui relació amb qualsevol infant, siguin quines siguin les seves
característiques, aptituds, qualitats, febleses, dificultats o talent. Dir que
publicant en aquest bloc he après moltíssim i me guard totes les entrades ja que,
en un futur, em seguiran sent útils. Pel que fa a les pràctiques n’han estat
uns grans tres mesos, he après, m’he format, he rigut, he plorat, m’he enamorat
de la meva futura feina, he gaudit i he donat el millor de jo.
Com podeu veure, cada entrada acaba
amb una frase coneguda o no coneguda que ens serveix per reflexionar i que és
el segell d’aquest bloc i, tal vegada, una de les millors maneres de tancar un
escrit.
Per posar el darrer punt no puc
acabar sense dir que en aquesta societat és necessari un consens educatiu a l’hora
de formalitzar una llei, basta ja de fer titelles dels infants. Volem una
educació justa i igualitari, ni rics ni pobres ni amb necessitats ni sense.
Volem una educació per a tothom i de qualitat sense renunciar a les nostres
arrels i sense excloure ningú sigui quines siguin les seves característiques,
aptituds, qualitats, febleses, dificultats o talent.
Acabant i de tot cor ... “Dels meus
mestres he après molt, dels meus companys he après més que dels meus mestres,
però dels meus alumnes he après més que de tots. Quan deixes d’aprendre, deixes
de créixer” – Francisco Méndez
TOT UN PLAER, GRÀCIES
Moyà Comas, Catalina Victòria
