Va venir una mare (què és mestra) amb el seu fill, en Carlos, a contar-nos
la vida den Carlos, un nin amb una dificultat, un Trastorn Específic del
Llenguatge (TEL).
Ens va contar que tot començà quan en Carlos era molt petit, tenia uns 2-3
anys i no parlava, tampoc entenia res del que li deien, el seu padrí doncs ho
va comunicar a la mare, notava que alguna cosa no anava bé i la mare el portà
al pediatre, aquest, per la seva part, no considerà oportú portar a nen Carlos
a un neuropediatre ja que considerava que a l’edat de 2 anys no parlar no era
tant important. No obstant, la seva mare agafà el maneig pels seu compte i
demanà cita a un neuropediatre i a partir d’aquí se’n adonaren que alguna cosa
no funcionava bé i començaren així les proves. Van arribar a un petit
diagnòstic i era que en Carlos tenia des de feia 1 any aproximadament una
otitis que no produïa febre però si feia que en Carlos no sentis res.
Van seguir fent més proves i proves, anaren a visitar especialistes i al
final arribaren al diagnòstic de que en Carlos tenia un TEL, més especialment,
disfàsia mixta amb certs trets de Asperger. Què és la disfàsia? Doncs la disfàsia
és un trastorn del llenguatge que es caracteritza per la dificultat per parlar
y comprendre el discurs parlat, i el fet de ser mixta és perquè en Carlos tenia
afectada tant la part de comprensió com la part d’expressió. Per altra banda el
síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament que comporta una
alteració en el processament de la informació. Es manifesta de diferent forma
en cada individu però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció
social, especialment amb persones de la seva mateixa edat, alteracions dels
patrons de comunicació no-verbal, interessos restringits, inflexibilitat
cognitiva i de comportament, dificultats
per a l'abstracció de conceptes, coherència central feble en benefici del
processament dels detalls, interpretació literal del llenguatge, dificultats en
les funcions executives i de planificació, la interpretació dels sentiments i
emocions aliens i propis.
No obstant en Carlos duu una vida normal, cada dia aprèn coses noves,
actualment està cursant 2n d’ESO i no ha repetit mai, malauradament, però, és
la seva mare qui s’ha d’encarregar de fer les adaptacions, per exemple, a l’àrea
de socials.
Va ser una xerrada molt interessant i profitosa, ens van mostrar una “discapacitat”
des del punt de vista de la família. Consider que la seva mare és un clar
exemple de superació i lluita pel seu fill, pels seus drets i per les seves
igualtats. Des d’aquí agraïr-li la seva visita i a nen Carlos també!
i per acabar... "Quan anhelem una vida sense… dificultats, recorda'ns que els roures creixen amb força amb vents en contra i que els diamants neixen sota pressió" - Peter Marshall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada