ELS INTERESSOS DELS INFANTS

Bones! Avui, en aquesta entrada, tractaré un dels temes clau en l’educació i que avui he pogut viure i comprovar en primera persona: els interessos dels infants.

Avui duent a terme una explicació sobre la el sol, la lluna i les seves fases he descobert que els infants tenien moltes preguntes per fer-me i ganes d’aprendre més enllà de les fases de la lluna i del que era el sol així que m’he deixat endur i junts hem anat aprenent i descobrint els interessos de cadascú. Gràcies a les noves tecnologies, hem pogut treure una resposta a cada pregunta, veure diversos vídeos, aprendre com eren i què pesaven els vestits d’astronauta, què eren els geisers i com es diferenciaven dels volcans, què és el big bang, com es va congelar la terra, etc.

Amb aquesta entrada no us vull explicar què em après sinó l’interès que tenien els infants d’aprendre, la motivació d’aquells infants que els costa aprendre. 

A dia d’avui és bastant complicat respondre als interessos dels infants ja que els mestres estam obligats a complir un currículum cada vegada més avar. No obstant, consider que els infants poden aprendre a partir dels seus interessos i seguir el currículum. A més consider que hauria de ser imprescindible respondre als interessos dels infants. És veritablement espectacular les ganes que tenen d’aprendre i del que m’han demostrat a mi avui. Una de les maneres de respondre als interessos dels infants i seguir un currículum és fer feina per projectes que, personalment, crec que és una mesura molt ideal, duu molta feina però és realment profitosa pels infants.

Amb aquesta entrada no pretenc convèncer-vos de res sinó que m’ha agradat tant aquesta hora d’aprendre coses rere coses i respondre a tots els interessos que podia que necessitava dedicar-hi una entrada i aconsellar-vos fer-ho. Responeu-ho tot, és increïble ser l’eina mitjançant la qual un infant aprèn i veure aquestes cares de concentració amb boques badades és increïble.

Acabant com sempre amb la senya d’identitat... “Els infants no tenen ni passat ni futur, per això gaudeixen del present, cosa que pocs cops ens succeeix als adults” – Jean de la Bruyere.