A l’entrada d’avui us
presentaré un vídeo molt real i molt emotiu. És del programa “Amb ulls
de nen” de TV3, un programa on els infants exposen diversos temes de
la vida real. En aquest cas el títol d’aquest vídeo és: Salut
i malaltia. En aquest capítol, els nens reflexionen, a partir de la
pròpia experiència, sobre què vol dir estar malalt. Ens expliquen el canvi de
vida que comporta la malaltia, o el dolor i la por de la mort que sorgeixen
davant una malaltia greu, ara ja superada. El patiment afecta i condiciona
també les relacions dins la família.
En aquest capítol hi
trobem:
- L’Ariadna, va tenir un coma diabètic fa un any i
mig. Des d’aleshores ha hagut d’aprendre a conviure amb la diabetis, una
malaltia que al principi es negava a aceptar. Aquesta malaltia l’obliga a
punxar-se insulina abans de cada àpat. Però l’Ariadna, a qui després van
diagnosticar celiaquia, ha hagut de canviar també els seus hàbits
alimentaris i està obligada a mesurar tot el que menja.
- La Natàlia, li van diagnosticar leucèmia quan
tenia 5 anys. Des del començament va sebre que era una malaltia greu i que
es podia morir, però mai no va perdre el somriure. La malaltia i
l’experiència a l’hospital, on va estar 7 mesos, va ser molt dura també
per als seus pares i la seva germana. A l’Ainhoa, la seva germana gran, li
va costar molt assimilar la malaltia de la seva germana petita i pensa que
potser li va fallar quan ella més la necessitava.
En aquest vídeo també
surten altres nins que parlen de malalties, del que és per ells estar malalt,
de la mort d’algú proper, de la seva por a la mort i la coincidència de tots
amb la por al càncer. És un vídeo fantàstic. Aquí el teniu.
Per concloure diré
que és un vídeo que, malauradament, ens mostra la realitat tal com és i com a
Mestres ens podem trobar en casos com aquests i és necessari sebre
actuar.
I per acabar ... "Hi ha tres coses que els nins ens poden ensenyar als adults; a estar sempre contents sense un motiu aparent, a estar sempre ocupat i a exigir amb totes les seves forces alguna cosa" - Paulo Cohelo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada