TDA vs TDA-H

Hola!

En aquesta entrada tractarem el concepte TDA amb o sense H. Així doncs, en direm què és; el diagnòstic i el tractament.

Primer de tot dir-vos que TDA són les sigles de Trastorn de Dèficit d’Atenció. També dir-vos que no és no és el mateix TDA que TDA-H.  El trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat està compost per tres subtipus: predominant inatent, predominant hiperactiu-impulsiu o combinat (presenta tant dèficit d’atenció com hiperactivitat i impulsivitat).

Com bé he dit abans no és el mateix patir TDA-H que TDA. El TDA-H, Barkley en el 1990, ho defineix així: “"És un trastorn del desenvolupament caracteritzat per nivells de falta d'atenció, sobreactivitat, impulsivitat inadequata des del punt de vista evolutiu. Aquests símptomes s'inicien sovint en la primera infància, són de naturalesa relativament crònica i no poden atribuir-se a alteracions neurològiques, sensorials, del llenguatge greu, a retard mental a trastorns emocionals importants. Aquestes dificultats s'associen normalment a dèficit en les conductes governades per les regles i a un determinat patró de rendiment"

Per altra banda el TDA involucra falta d’atenció i concentració, així com també un comportament de distracció. Els nins que pateixen aquests subtipus no són excessivament actius ni interrompen les classes, més bé ells no completen les seves feines, es distreuen amb facilitat, cometen errors imprudents i eviten activitats que requereixin una feina mental contínua i de molta concentració. A n’aquests infants sovint se’ls malinterpreta com a vagos, desmotivats i irresponsables. Els nins amb TDA presenten en moltes ocasions confusió i inatenció, cosa que fa que perdin molta informació. Generalment, aquests infants, presenten un ritme cognitiu lent.  Tenen dificultats en la memòria de feina i en retenir informació nova.

Pel que fa al perfil hiperactiu-impulsiu, l’infant es mostra molt inquiet quan ha d’estar assegut.

Aquí us deix una taula de comparació entre infants amb TDA i infants amb TDA-H. Com podreu veure tenen en comú que els costa mantenir l’atenció, seguir les rutines i les ordres de forma continuada i es diferencien per la seva impulsivitat o precipitació.

Dèficit d' Atenció

Hiperactivitat

Les característiques més destacables del déficit d'atenció o TDA son: Tienen una gran dispersión mental y se distraen muy fácilmente. Les cuesta entender las cosas de un modo claro y rápido. Parece que nunca  entienden las órdenes al cien por cien. Cualquier tarea que implique mucha atención o concentración les supone un esfuerzo titánico que no siempre son capaces de mantener hasta el final. Dificultad para organizarse. Son muy distraídos y se olvidan rápidamente de las cosas si no las han entendido claramente.

Las características más destacables de la hiperactividad son: Incapacidad para estarse quieto y concentrarse en algo. Les suele costar mantener todo su cuerpo relajado. Siempre están moviendo los pies, mordiéndose las uñas, etc. Normalmente es incapaz de acabar algo que le suponga un esfuerzo (a no ser que le motive especialmente). Cuando habla se expresa con excesiva locuacidad. No puede esperar su turno e interrumpe con facilidad a los demás. Es muy impaciente y le cuesta estar sentado de forma relajada. Su impulsividad le lleva a precipitarse en la mayoría de sus acciones

Pel que fa al diagnòstic, és imprescindible un diagnòstic correcte per un tractament efectiu. Un diagnòstic correcte n’és imprescindible per un tractament efectiu. L’edat per acudir a un professional dependrà de cada cas però tot i que, a dia d’avui, la majoria dels casos l’edat de començament del tractament és l’etapa de primària ja que ens trobem amb un gran canvi qualitatiu i quantitatiu a les exigències de l’entorn de l’infant, augmenten les demandes socials i acadèmiques, es requereix d’una major atenció i control sobre ells mateixos, això produeix majors dificultats i una simptomatologia més clara.

El diagnòstic d’aquest trastorn ha de basar-se en una valoració minuciosa per excloure altres possibles causes de les dificultats de l’infant, lo que inclou informació sobre la familia, dels seus professors i una avaluació per part de professionals sanitaris de les diferents àrees: psiquiatria infantil, psicòleg infantil, pediatre, neuropsiquiatre, neuropsicoleg, etc.

No existeix una prova única que per si sola permeti fer un diagnòstic exclusiu i confiable.

Per establir el judici diagnòstic final és necessari recaptar informació de les diferents fonts que envolten i intervenen en el nen i realitzar observacions sistemàtiques de les seves conductes i la valoració retrospectiva del seu comportament des de les edats més primerenques.

L'avaluació del TDAH ha d'incloure:

1. Un examen mèdic complet per avaluar la salut general del nen i descartes problemes de tipus visual, auditiu, anèmies o la falta de components vitals per a la seva salut.
2. Una avaluació psicològica professional per tenir una idea clara de la condició emocional del nen, incloent proves de capacitat intel·lectual i de desenvolupament cognitiu.
3. Una avaluació familiar per la qual s'utilitzen les escales de comportament.
4. Una avaluació escolar que inclogui la història acadèmica i de comportament del nen a l'aula.
5. El diagnòstic es basarà en el compliment dels criteris del *DSM-IV, que són els criteris diagnòstics establerts per l'Acadèmia Americana de Psiquiatria (1994) o els criteris de la CIE-10 (1992) reconeguts i establerts per l'OMS.

El tractament del Trastorn per dèficit d'atenció i Hiperactivitat (*TDAH) des de plantejar-se des d'un enfocament multidisciplinari i *multimodal. A causa de l'impacte que té el trastorn sobre les diferents àrees de la vida de l'afectat, és necessari atendre i intervenir sobre els aspectes cognitius, conductuals, educatius, afectius, familiars i socials.

El tractament del *TDAH ha de ser individualitzat i dissenyat per un especialista o grup d'especialistes en funció de les característiques *sintomatológicas i les circumstàncies que envoltin al cas (problemes associats, entorn, escola, etc.) i a la família.

El tractament *multimodal del *TDAH té per objectiu millorar els símptomes nuclears de la malaltia (hiperactivitat, *impulsividad i dèficit d'atenció), reduir l'aparició de problemes associats al *TDAH, afavorir l'adaptació acadèmica de l'afectat, reduir l'impacte del trastorn a l'entorn de l'afectat (família, escola, entorn social, plànol personal), adquirir les competències i estratègies bàsiques per a un funcionament global òptim i millorar la qualitat de vida de la persona amb *TDAH i la seva família.

El tractament farmacològic pel *TDAH es presenta en dues formes: 

• Tractament amb medicaments psicoestimulantes 
• Tractament amb medicaments no psicoestimulantes

El Metilfenidato (MPH) és el tractament farmacològic d'elecció pel TDAH (Castells et al., 2004). El Metilfenidato és un fàrmac estimulant (anfetamínico) que actua bloquejant el transportador de la dopamina (DAT), el mecanisme principal d'eliminació de dopamina de l'espai sinàptic. Això produeix un augment de la dopamina extracel·lular, proporcional al nivell de bloqueig del transportador (DAT), que es creu que és responsable de la millora dels símptomes del TDAH.

A més dels fàrmacs estimulants, existeixen altres alternatives farmacològiques com l'ús de fàrmacs no estimulants. La atomoxetina és el fàrmac No psicoestimulants d'elecció a Espanya.

Aquí us deix un video sobre el TDA-H

i per acabar... "Un bosc seria molt trist si només cantassin els ocells que millor ho fan" - Rabindranath Tagore

Catalina Victòria, MC

ORGANITZACIÓ MATER MISERICORDAE

Bon vespre!!!

Aquesta setmana, a la classe teòrica de Suport Educatiu, hem rebut una visita molt agradable, interessant i entretinguda, ha vingut na Maria i en Lluís en nom de l’organització MATER MISERICORDIAE. 

La raó d’aquesta organització és “oferir serveis a les persones amb "discapacitat" i a les seves famílies per a la millora de la seva qualitat de vida”. En aquesta organització es presten serveis per a totes les edats i per a qualsevol "discapacitat". És una associació que es treballa amb responsabilitat i professionalitat fent front als diferents desafiaments que es presenten en la vida diària d’aquestes persones, “d’es d’un profund respecte per la dignitat de les mateixes i procurant serveis de qualitat.

Ara que ja us he presentat, de manera molt breu, l’organització us contaré un poc com va ser la xerrada. Primer de tot dir-vos que na Maria és personal de l’organització i en Lluis n’és un membre. En Lluis té unes capacitats diferents, té "discapacitat" intel·lectual i ens va contar que Mater li havia canviat la vida; ara és feliç, treballa, té parella, viu a un pis amb 8 companys i dos tutors, és capaç de moure’s amb autonomia i fer tot allò que una persona sense discapacitat fa. Aquest resultat, emperò, és el resultat de molts d’anys de feina i dedicació.

Us resumiré en uns quants punts que em van cridar l’atenció:

• En arribar a l’adolescència i arribant el moment de decidir el seu futur, els discapacitats intel·lectuals, presenten dificultats ja que molts no tenen clar a què es volen dedicar, molts ignoren les sortides que tenen, es frenen per les seves capacitats... MATER en aquest sentit el que fa és posar al seu abast tot un ventall “d’oficis” (uns 10) i tenen l’opció d’anar provant la formació dels oficis fins que troben el seu o bé anar rotant-los.
• En Lluís es comporta com una persona sense discapacitat; és capaç de tenir una conversació fluida, escoltar, respectar el seu torn de paraula...
• En Lluís fa feina actualment a Esporles i voltants, fent net els carrers. Cobra el seu sou i això li permet tenir una bona autonomia, relacionar-se amb la realitat i tenir relacions socials apart de MATER. Aquest és un punt en el qual MATER hi posa molt interès ja que el que vol evitar és que aquesta gent visqui a una realitat distorsionada.
• Estan ben informats sobre la sexualitat ja que de no ser així el que es podria crear seria una obsessió. Ells tenen relacions, són conscients de les malalties de transmissió, dels mètodes anticonceptius tan igual com les persones sense cap discapacitat...
• Mater, juntament amb voluntaris, organitza totes les activitats possibles tan a l’interior de Mater com pels exteriors com ara; tallers, sortides al cinema, sortides a discoteques, al parc...
• Un fet negatiu que em cridà l’atenció fou que qualque vegada per parlar una mica alt dintre del bus, se’ls ha retirat la targeta considerant-los non grats per pujar-s’hi. No obstant ells han après habilitats socials, a comptar els diners...
• També em va semblar curiós una anècdota; un dia na Maria va rebre una cridada de la policia dient-li que havien trobat a una persona amb "discapacitat" intel·lectual caminant tota sola pel carrer... Si, ells es mouen amb total autonomia (o se’ls ensenya) i són capaços d’anar-se’n a casa tot sols i molt mes, estimat policia.

Així com podeu veure els "discapacitats" intel·lectuals només tenen les barreres que la societat els posa; amb ajuda, consciència, solidaritat i feina, molta feina, es pot aconseguir allò impensable.

No m’enrotllo més i us deix aquí l’adreça de la pàgina de l’organització MATER.

Pegueu-li una ullada, no té desperdici... Quanta feina i que ben feta!!! 

I ara ... "El que volem és que els governs ens sentin y que les persones amb capacitats diferents - preferim no parlar de discapacitat - puguin, de qualque manera, ser escoltades directament i no a través d'altres persones" - Ana María Fossati (Comité organizador Foro Montevideo)

Catalina Victòria, MC

ADAPTACIONS CURRICULARS

En aquesta entrada us explicaré que són les adaptacions curriculars, per a què serveixen, com s’avaluen, quin tipus d’adaptacions curriculars hi ha...

Primer de tot dir-vos que les adaptaacions curriculars són els ajustaments o modificacions que afecten als elements del currículum (competències, objectius, continguts, metodologia i avaluació). Corresponen a les necessitats de l’alumne.

Es duren a terme a partir de les programacions d’aula, les quals són elaborades  pel tutor. Aquestes programacions han de ser obertes, flexibles, han d’atendre als nivells i ritmes d’aprenentatge. Inclouen concreció de la programació didàctica i les activitats d’ampliació i reforç.

En tenim tres tipus d’AC:

• Adaptacions curriculars significatives: afecta de manera substancial o significativa a les competències i objectius de l’etapa.
• Adaptacions no significatives: no afecten als objectius generals i a les competències bàsiques.
• Adaptacions d’accés: faciliten i possibiliten accedir al currículum amb normalitat (mobiliari, espai, temps, sistemes de comunicació…) 

Dins les adaptacions no significatives podem distingir:

• En el format: tipus de preguntes, reducció del nombre de preguntes, avaluació oral, paraules clau en negreta, no copiar enunciats, proporcionar-los esquemes, etc.
• En els continguts: pactar els errors ortogràfics i donar més importància en els continguts que en el format.
• En la metodologia: aprenentatge multisensorial (ús de l’ordinador, de correctors de text, enregistradores per agafar apunts, supervisar tasques i examens, exemples com a model…)
• En l’espai i el temps: allargar el tems d’examen per un nin/a, canvi d’ubicació, donar suport a un nin/a amb les tasques.
• En l’àrea de llengua estrangera: sempre que no afecti en les competències o objectius del currículum es pot traduir enunciats, adaptar els llibres en el nivell de lectura de l’alumne i l’ús del diccionari a certes activitats.
• En l’àrea de matemàtiques: molt de suport visual (gràfics, figures, simulacions, etc), donar la possibilitat de l’ús de calculadora, valorar el plantejament i no el resultat, facilitar l’ús de fórmules, taules de multiplicar, etc.

Els responsables d’aquest document en són els mestre. El mestre es l’encarregat d’elaborar-lo, es necessita col·laboració de tots els membres de l’equip docent. Podem comptar amb l’equip d’orientació. Es realitza de forma trimestral.

L’avaluació ha de ser individualitzada tenint en compte les característiques pròpies de l’alumne. Sempre però seguint una mateixa normativa que la resta.

Els criteris d’avaluació han d’estar establerts amb les adaptacions curricular ja que en son el referent.

En el cas de l’avaluació continua si el seu progrés no es l’adequat, s’han d’establir mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures es poden establir en qualsevol moment quan es detectin les dificultats.

Pel que fa en l’àmbit familiar, els centres han de proporcionar als alumnes i a les famílies informació sobre les mesures de suport que es duguin a terme per atendre les dificultats que l’alumne/a presenti per donar-li la resposta educativa que necessiti.

Qualsevol adaptació curricular significativa que es faci a un alumne amb necessitats educatives ha d’estar firmada per la família de l’alumne/a. Aquestes AC no tenen perquè ser a totes les àrees del currículum.

"Dim i ho oblidaré, ensenyem i ho recordaré, involucrem i ho aprendré" - Benjamín Franklin

Catalina Victòria, MC

TREBALL COOPERATIU

Hola!!!

En aquesta entrada us explicaré què és el treball cooperatiu i la meva experiència en les practiques ja que a l’aula que estic es duu a terme el treball cooperatiu gairebé en totes les àrees.

Sabem que cada mestre té una metodologia pròpia i per gustos colors.

De manera teòrica podem dir que el treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge on els alumnes s’agrupen en petits grups mixtos i heterogenis per a treballar junts de manera coordinada, per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge, amb l’objectiu d’aconseguir metes i objectius comuns. És un motor per a l’aprenentatge significatiu  i és una estratègia de treball molt potent per atendre a la diversitat dins l’aula  ordinària; és un recurs per a l’aprenentatge d’habilitats prosocials i un aprenentatge en si mateix altament funcional; és un instrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l’ajuda mútua. A més, és una metodologia aplicable a qualsevol nivell.

Pel que fa al desenvolupament de la metodologia, aquest treball s’estructura en grups reduïts (de 3 a 5 persones) que, amb diferent grau d’autonomia, s’organitzen per resoldre individualment i conjuntament les tasques que es proposen. Es treballa en el context del grup. Les explicacions generals són puntuals i la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.

En una primera fase, segons l’organització de la feina, s’alterna el treball individual amb el col·lectiu, però sempre hi ha una fase de comunicació en la què es promou la interacció i l’aprenentatge a partir dels companys de grup. La classe depèn de l’activitat dels grups cooperatius, que poden prendre decisions sobre les tasques a realitzar, els recursos necessaris i la durada  de la feina.

Com a elements bàsics necessaris perquè un treball en grup sigui autènticament cooperatiu:

1. La interdependència positiva
2. La interacció cara a cara, la intervenció oral.
3.   Es dona responsabilitat a cada estudiant del grup, responsabilitat individual.
4.   Ha de permetre desenvolupar les habilitats del grup i les relacions interpersonals.
5.   La reflexió sobre el treball del grup.

En  aquesta metodologia trobem avantatges com:

1.  Promou la implicació activa dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.
2. Incrementa els nivells d’aprenentatge.
3.  Redueix l’abandonament.
4.  Augmenta la motivació.
5.  La interdependència positiva incrementa el compromís dels estudiants amb els seus companys.
6.  Els alumnes estan exposats a una diversitat d’experiències i perspectives.
7. Promou l’aprenentatge independent, cada alumne té una responsabilitat.
8.   Promou el desenvolupament de la capacitat per raonar de manera crítica.

La cooperació, el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan s’introdueixen punts de mira diferents, permeten a l’alumne aprendre coses noves, rectificar, consolidar o reformar els aprenentatges assolits.

Per que fa a la pràctica tinc la sort de fer pràctiques a una aula on es duu a terme, durant gran part del temps, el treball cooperatiu.

És una classe de 25 infants, 14 nins i 11 nines, tots diferents, alguns amb necessitats d’altres sense, amb diferents ritmes d’aprenentatges, més competents en unes àrees que en altres... Els grups, dintre d’aquesta aula, estan establerts de manera heterogènia d’unes 4 o 5 persones amb les taules juntes formant un “quadrat”.  Per exemple, dintre de l’aula ens trobem amb un cas d’un nin amb TDA, aquest infant, que sovint necessita atenció, està assegut juntament amb dues nines molt atentes a l’aula, amb molt bon ritme d’aprenentatge que l’ajuden sempre que és necessari.

Dintre de cada grup hi ha un encarregat de material, un coordinador o portaveu, un encarregat de silenci i un ajudant que ajuda a qualsevol dels altres companys tant amb el material, com a fer silenci o a coordinar el grup. Aquests rols van girant cada setmana.

Crec que és una metodologia molt interessant i molt profitosa pels infants i també per la mestra ja que se’n adona de coses que sense el treball cooperatiu no se’n adonaria. No obstant penso que és una feina molt difícil ja que els infants es mouen amb molta autonomia i això, sovint, provoca renou i aldarull a l’aula. Per tant, a més de ser capaç de que els infants aprenguin cooperativament també és necessari ser capaç de transmetre disciplina, ordre i torn de paraula. Pel que fa a la meva aula això està bastant controlat, no obstant sempre hi ha moments molt moguts i es necessari pegar un cop d’atenció ja que l’encarregat de silenci no dona a basto. Un fet que em va cridar l’atenció va ser un pic a una classe de matemàtiques on un infant no se’n recordava de fer les restes duent i envers d’explicar-li la mestra, aquesta va cedir el rol a un company de grup, així a més de fomentar que els alumnes puguin aprendre ensenyant i ajudant als companys i aquest aprendre. Cal dir que aquest treball cooperatiu es duu a terme dintre de l’aula sempre que és possible baix la supervisió d’un mestre que serà en tot moment un guia.   

I per acabar... "Els infants són el recurs més important del món i la major esperança pel futur" - Kennedy, John Fitzergarald.

Catalina Victòria, MC

SUPER ANTONIO

Bon vespre!!! 

No me puc resistir en anar per la quinta entrada i no haver compartit amb vosaltres un dels meus vídeos favorits. El vaig descobrir arrel de trescar per YouTube i no sé quants cops duc vegent-lo. Aquí us present n'Antonio o millor dir, en Super Antonio. 

N'Antonió és un nin de cinc anys (supòs que a dia d'avui ja en té 6). Té paràlisi cerebral i està escoritzat a una escola ordinària. No us cont res més, mirau-lo i disfrutau, val molt la pena. Tot un exemple d'inclusió social. 

Aquest vídeo està dedicat, sobretot, a aquells que no creuen amb l'inclusió social. Personetes, com aquestes que veiem al vídeo, ens fan creure en un món millor, un món on la inclusió si que és possible, un bon on ens alimentam els uns dels altres, un món d'aprenentatges entre iguals, un món de comprensió, empatia i il·lusió, que no es perdi mai..

I per acabar ... " Equilibra les teves necessitats amb riquesa i no siras pobre ni ric, sinó simplement afortunat" - Quilón

Catalina Victòria, MC

LOMCE

Aquesta entrada tracta el tema que tant ens preocupa als mestres i que tantes coses té per comentar i opinar. Vos present...  la nova llei d’educació: la LOMCE.

Va ser un dels temes que tractàrem a classe però tranquils, ningú ens ha adoctrinat sinó que se’ns ha presentat el tema d’una manera molt objectiva. No obstant, jo ja he tret les meves pròpies conclusions i entenc encara més la “marea verda”.

Comencem:

L’avantprojecte de la LOMCE (ara ja projecte), és una modificació parcial de la LOE així que se’m fa gairebé impossible no comparar-les. La LOMCE és la 13ª reforma educativa del sistema educatiu espanyol i no neix d’un gran acord assolit entre tots els partits sinó només un legisla, un opina, un fa i desfà.

He considerat oportú compartir-vos aquest Slide Share:

Així un cop haver-me informat sobre aquesta nova llei, crec que puc opinar. En primer lloc dir que 13 reformes educatives dintre del govern espanyol és una aberració. Sense anar més enllà, tinc 14 cosins i des del més gran al més petit hi ha tres reformes educatives diferents. 

No obstant, no llevem protagonisme a la LOMCE. Començaré primer de tot pel significat que dóna a l'educació: 

- Segons la LOMCE l’educació és el motor de la competivitat d’un país. El nivell educatiu d’un país determina la capacitat de competir  amb èxit a l’àrea internacional. L’educació és una font d’avantatges materials i simbòliques pels individus. Àixò vol dir que:

1.          L’educació depèn dels processos econòmics i s’ha d’enfocar als resultats.
2.          El concepte d’educació es converteix en un concepte mercantilista

- També la jerarquització de les assignatures: L'Educació artística passa a segon pla (optativa). Es dóna importància a les assignatures relacionades amb les empreses i es lleva importància a les assignatures de "creativitat, imaginació, desenvolupament..."

- Sistema de revàlides: se'n duu l'"ÓSCAR". Tothom haurà de passar pel tub que se'ns dicti des de Madrid. No es tendran en compte les neccesitats dels infants ni les dificultats. Tots, absolutament tots, han de passar pel tub. A més aquest "tub", "indicarà" (com veis, entre cometes) quin és el millor camí a seguir. Etiqueta de per vida l'alumne - SAGREGACIÓ

- La LOMCE parla molt de qualitat educativa, molt poc d'igualtat d'oportunitats.

Us deix pensant... LOMCE SI? LOMCE NO? ....

I per acabar, la frase d'avui: "Si l'ajuda i la salvació han d'arribar només pot ser a través dels infants. Els nins són els creadors de la humanitat"- Maria Montessori

Catalina Victòria, MC