Hola!
En aquesta entrada tractarem el concepte TDA amb o sense H.
Així doncs, en direm què és; el diagnòstic i el tractament.
Primer de tot dir-vos que TDA són les sigles de Trastorn
de Dèficit d’Atenció. També dir-vos que no és no és el mateix TDA que TDA-H. El trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense
hiperactivitat està compost per tres subtipus: predominant inatent, predominant
hiperactiu-impulsiu o combinat (presenta tant dèficit d’atenció com
hiperactivitat i impulsivitat).
Com bé he dit abans no és el mateix patir TDA-H que TDA. El
TDA-H, Barkley en el 1990, ho defineix així: “"És un trastorn del
desenvolupament caracteritzat per nivells de falta d'atenció, sobreactivitat, impulsivitat
inadequata des del punt de vista evolutiu. Aquests símptomes s'inicien sovint
en la primera infància, són de naturalesa relativament crònica i no poden
atribuir-se a alteracions neurològiques, sensorials, del llenguatge greu, a
retard mental a trastorns emocionals importants. Aquestes dificultats
s'associen normalment a dèficit en les conductes governades per les regles i a
un determinat patró de rendiment"
Per altra banda el TDA involucra falta d’atenció i
concentració, així com també un comportament de distracció. Els nins que
pateixen aquests subtipus no són excessivament actius ni interrompen les
classes, més bé ells no completen les seves feines, es distreuen amb facilitat,
cometen errors imprudents i eviten activitats que requereixin una feina mental
contínua i de molta concentració. A n’aquests infants sovint se’ls malinterpreta
com a vagos, desmotivats i irresponsables. Els nins amb TDA presenten en moltes
ocasions confusió i inatenció, cosa que fa que perdin molta informació. Generalment,
aquests infants, presenten un ritme cognitiu lent. Tenen dificultats en la memòria de feina i en
retenir informació nova.
Pel que fa al perfil hiperactiu-impulsiu, l’infant es
mostra molt inquiet quan ha d’estar assegut.
Aquí us deix una taula de comparació entre infants amb
TDA i infants amb TDA-H. Com podreu veure tenen en comú que els costa mantenir
l’atenció, seguir les rutines i les ordres de forma continuada i es diferencien
per la seva impulsivitat o precipitació.
Dèficit d' Atenció
|
Hiperactivitat
|
Les característiques més destacables
del déficit d'atenció o TDA son:
|
Las características más destacables de
la hiperactividad son:
|
Pel que fa al diagnòstic, és imprescindible un diagnòstic correcte per un
tractament efectiu. Un diagnòstic correcte n’és imprescindible per un
tractament efectiu. L’edat per acudir a un professional dependrà de cada cas
però tot i que, a dia d’avui, la majoria dels casos l’edat de començament del
tractament és l’etapa de primària ja que ens trobem amb un gran canvi
qualitatiu i quantitatiu a les exigències de l’entorn de l’infant, augmenten
les demandes socials i acadèmiques, es requereix d’una major atenció i control
sobre ells mateixos, això produeix majors dificultats i una simptomatologia més
clara.
El diagnòstic d’aquest trastorn ha de basar-se en una valoració minuciosa
per excloure altres possibles causes de les dificultats de l’infant, lo que
inclou informació sobre la familia, dels seus professors i una avaluació per
part de professionals sanitaris de les diferents àrees: psiquiatria infantil,
psicòleg infantil, pediatre, neuropsiquiatre, neuropsicoleg, etc.
No existeix una prova única que per si sola permeti fer un diagnòstic
exclusiu i confiable.
Per establir el judici diagnòstic final és
necessari recaptar informació de les diferents fonts que envolten i intervenen
en el nen i realitzar observacions sistemàtiques de les seves conductes i la
valoració retrospectiva del seu comportament des de les edats més primerenques.
L'avaluació del TDAH ha d'incloure:
- Un examen mèdic complet per avaluar la salut general del nen i descartes problemes de tipus visual, auditiu, anèmies o la falta de components vitals per a la seva salut.
- Una avaluació psicològica professional per tenir una idea clara de la condició emocional del nen, incloent proves de capacitat intel·lectual i de desenvolupament cognitiu.
- Una avaluació familiar per la qual s'utilitzen les escales de comportament.
- Una avaluació escolar que inclogui la història acadèmica i de comportament del nen a l'aula.
- El diagnòstic es basarà en el compliment dels criteris del *DSM-IV, que són els criteris diagnòstics establerts per l'Acadèmia Americana de Psiquiatria (1994) o els criteris de la CIE-10 (1992) reconeguts i establerts per l'OMS.
El tractament del Trastorn per dèficit d'atenció i Hiperactivitat (*TDAH)
des de plantejar-se des d'un enfocament multidisciplinari i *multimodal. A
causa de l'impacte que té el trastorn sobre les diferents àrees de la vida de
l'afectat, és necessari atendre i intervenir sobre els aspectes cognitius,
conductuals, educatius, afectius, familiars i socials.
El tractament del *TDAH ha de ser individualitzat i dissenyat per un especialista o grup d'especialistes en funció de les característiques *sintomatológicas i les circumstàncies que envoltin al cas (problemes associats, entorn, escola, etc.) i a la família.
El tractament *multimodal del *TDAH té per objectiu millorar els símptomes nuclears de la malaltia (hiperactivitat, *impulsividad i dèficit d'atenció), reduir l'aparició de problemes associats al *TDAH, afavorir l'adaptació acadèmica de l'afectat, reduir l'impacte del trastorn a l'entorn de l'afectat (família, escola, entorn social, plànol personal), adquirir les competències i estratègies bàsiques per a un funcionament global òptim i millorar la qualitat de vida de la persona amb *TDAH i la seva família.
El tractament del *TDAH ha de ser individualitzat i dissenyat per un especialista o grup d'especialistes en funció de les característiques *sintomatológicas i les circumstàncies que envoltin al cas (problemes associats, entorn, escola, etc.) i a la família.
El tractament *multimodal del *TDAH té per objectiu millorar els símptomes nuclears de la malaltia (hiperactivitat, *impulsividad i dèficit d'atenció), reduir l'aparició de problemes associats al *TDAH, afavorir l'adaptació acadèmica de l'afectat, reduir l'impacte del trastorn a l'entorn de l'afectat (família, escola, entorn social, plànol personal), adquirir les competències i estratègies bàsiques per a un funcionament global òptim i millorar la qualitat de vida de la persona amb *TDAH i la seva família.
El tractament farmacològic pel *TDAH es presenta en dues formes:
- Tractament amb medicaments psicoestimulantes
- Tractament amb medicaments no psicoestimulantes
El Metilfenidato (MPH) és el tractament
farmacològic d'elecció pel TDAH (Castells et al., 2004). El Metilfenidato és
un fàrmac estimulant (anfetamínico) que actua bloquejant el transportador de
la dopamina (DAT), el mecanisme principal d'eliminació de dopamina de l'espai sinàptic. Això produeix un augment de la dopamina extracel·lular,
proporcional al nivell de bloqueig del transportador (DAT), que es creu que és
responsable de la millora dels símptomes del TDAH.
A més dels fàrmacs estimulants, existeixen altres
alternatives farmacològiques com l'ús de fàrmacs no estimulants. La atomoxetina és el fàrmac No psicoestimulants d'elecció a Espanya.
Aquí us deix un video sobre el TDA-H
i per acabar... "Un bosc seria molt trist si només cantassin els ocells que millor ho fan" - Rabindranath Tagore
Catalina Victòria, MC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada