Hola món!!!
Aquesta primera
entrada serà una petita presentació i introducció a aquest petit racó
d'experiències de les pràctiques com a mestre, nous aprenentatges, vídeos que
m'agradaria compartir amb vosaltres, articles interessants i tot allò que
consideri interessant per a compartir.
Doncs bé, començarem
amb aquesta petita presentació i estrenarem el blog. Abans de res aquest blog
va destinat a l’assignatura de: Necessitats educatives de Suport Educatiu que
estic duent a terme en el meu tercer any de carrera.
El meu nom és
Catalina Victòria i tinc un sector de la meva vida que em diuen Catalina i un
altre sector que em diuen Victori, tot i que em giro amb els dos noms (depenent
de la persona que em cridi), us contaré un petit secret; m’agrada molt més el
nom de Victori. Tinc 20 anys a punt de fer els 21.
La principal qualitat
que tinc és que m’encanta riure, posar-li una rialla a la vida. Una altra
qualitat que tinc és que també m’encanta ajudar i lluitar per tot el que és
meu, darrerament un sector de la societat ha aconseguit que aquesta darrera
qualitat vagi en augment i que no m’aturi de lluitar.
També tinc defectes i no un. El principal defecte que tinc és que sovint som massa impacient i necessit resultats immediats.
També tinc defectes i no un. El principal defecte que tinc és que sovint som massa impacient i necessit resultats immediats.
Allò que m’encanta de
la gent és veure que fent pinya es poden aconseguir moltes coses, que som una espècie
única, capaç de ser empàtics, generosos i allò que manco m’agrada de la gent és
el conformisme, la poca estima per allò nostro i sobretot la prepotència i la
estupidesa.
Penso que sóc bona en
plasmar tot allò que penso a un full, m’encanta escriure. Ah! I també crec que
sóc molt bona fent coca amb verdura, panades i cocarrois. Per altra banda penso
que sóc dolenta amb els jocs de cartes i també soc dolenta en adaptar-me a situacions que no m'interessen o estar-hi atenta.
La meva afició favorita
és clarament l'esport sobretot el futbol, m’encanta veure’l i sobretot jugar-lo. És curiós, però
em fa desconnectar del món i oblidar-me per moments dels problemes o
preocupacions.
He escollit aquesta
menció ja que penso que és el millor complement d’una mestra, ser capaç d’adaptar-se
a tots els seus alumnes i saber com afrontar una necessitat d’un infant i
sobretot per ser capaç d’oferir una bona educació a tots els infants fins i tot
els infants amb necessitats.
M’agradaria treballar
de mestra, m’encantaria ser tutora o ser la mestra de suport del centre. Alguns
cops he pensat en la docència a la universitat però em transmeten tant els
infants que si qualque dia volgués dedicar-me a la docència a la universitat ho
feria de manera “complementària” a l’escola.
Un cop haver-me
presentat i ara que ja em coneixeu un poc més, tancaré l’entrada amb una petita
reflexió d’allò que considero que ha de tenir un mestre i com sempre faré en
aquest blog, tancaré cada entrada amb una frase.
Així doncs, ser
mestre jo crec que és fàcil (4 anys de carrera, estudiar i llestos), no obstant
ser un bon mestre és difícil ja que ser un bon mestre comporta ser mare de 25
infants a la vegada, estar atenta a qualsevol mirada, qualsevol gest, ser capaç
d’ensenyar i que els infants aprenguin, ser capaç d’adaptar-se a qualsevol
infant i sobretot ser capaç de crear un bon clima entre els infants,
ensenyar-los a estimar i ensenyar-los a ser crítics i tenir sempre la seva
paraula.
Sense res més a dir
en aquesta entrada aquí teniu la frase: “Allò que se’ls doni als infants, els
infants ho donaran a la societat” – Menniger Karl A.
Catalina Victoria, MC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada