TREBALL COOPERATIU

Hola!!!

En aquesta entrada us explicaré què és el treball cooperatiu i la meva experiència en les practiques ja que a l’aula que estic es duu a terme el treball cooperatiu gairebé en totes les àrees.

Sabem que cada mestre té una metodologia pròpia i per gustos colors.

De manera teòrica podem dir que el treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge on els alumnes s’agrupen en petits grups mixtos i heterogenis per a treballar junts de manera coordinada, per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge, amb l’objectiu d’aconseguir metes i objectius comuns. És un motor per a l’aprenentatge significatiu  i és una estratègia de treball molt potent per atendre a la diversitat dins l’aula  ordinària; és un recurs per a l’aprenentatge d’habilitats prosocials i un aprenentatge en si mateix altament funcional; és un instrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l’ajuda mútua. A més, és una metodologia aplicable a qualsevol nivell.

Pel que fa al desenvolupament de la metodologia, aquest treball s’estructura en grups reduïts (de 3 a 5 persones) que, amb diferent grau d’autonomia, s’organitzen per resoldre individualment i conjuntament les tasques que es proposen. Es treballa en el context del grup. Les explicacions generals són puntuals i la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.

En una primera fase, segons l’organització de la feina, s’alterna el treball individual amb el col·lectiu, però sempre hi ha una fase de comunicació en la què es promou la interacció i l’aprenentatge a partir dels companys de grup. La classe depèn de l’activitat dels grups cooperatius, que poden prendre decisions sobre les tasques a realitzar, els recursos necessaris i la durada  de la feina.

Com a elements bàsics necessaris perquè un treball en grup sigui autènticament cooperatiu:

1. La interdependència positiva
2. La interacció cara a cara, la intervenció oral.
3.   Es dona responsabilitat a cada estudiant del grup, responsabilitat individual.
4.   Ha de permetre desenvolupar les habilitats del grup i les relacions interpersonals.
5.   La reflexió sobre el treball del grup.

En  aquesta metodologia trobem avantatges com:

1.  Promou la implicació activa dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.
2. Incrementa els nivells d’aprenentatge.
3.  Redueix l’abandonament.
4.  Augmenta la motivació.
5.  La interdependència positiva incrementa el compromís dels estudiants amb els seus companys.
6.  Els alumnes estan exposats a una diversitat d’experiències i perspectives.
7. Promou l’aprenentatge independent, cada alumne té una responsabilitat.
8.   Promou el desenvolupament de la capacitat per raonar de manera crítica.

La cooperació, el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan s’introdueixen punts de mira diferents, permeten a l’alumne aprendre coses noves, rectificar, consolidar o reformar els aprenentatges assolits.

Per que fa a la pràctica tinc la sort de fer pràctiques a una aula on es duu a terme, durant gran part del temps, el treball cooperatiu.

És una classe de 25 infants, 14 nins i 11 nines, tots diferents, alguns amb necessitats d’altres sense, amb diferents ritmes d’aprenentatges, més competents en unes àrees que en altres... Els grups, dintre d’aquesta aula, estan establerts de manera heterogènia d’unes 4 o 5 persones amb les taules juntes formant un “quadrat”.  Per exemple, dintre de l’aula ens trobem amb un cas d’un nin amb TDA, aquest infant, que sovint necessita atenció, està assegut juntament amb dues nines molt atentes a l’aula, amb molt bon ritme d’aprenentatge que l’ajuden sempre que és necessari.

Dintre de cada grup hi ha un encarregat de material, un coordinador o portaveu, un encarregat de silenci i un ajudant que ajuda a qualsevol dels altres companys tant amb el material, com a fer silenci o a coordinar el grup. Aquests rols van girant cada setmana.

Crec que és una metodologia molt interessant i molt profitosa pels infants i també per la mestra ja que se’n adona de coses que sense el treball cooperatiu no se’n adonaria. No obstant penso que és una feina molt difícil ja que els infants es mouen amb molta autonomia i això, sovint, provoca renou i aldarull a l’aula. Per tant, a més de ser capaç de que els infants aprenguin cooperativament també és necessari ser capaç de transmetre disciplina, ordre i torn de paraula. Pel que fa a la meva aula això està bastant controlat, no obstant sempre hi ha moments molt moguts i es necessari pegar un cop d’atenció ja que l’encarregat de silenci no dona a basto. Un fet que em va cridar l’atenció va ser un pic a una classe de matemàtiques on un infant no se’n recordava de fer les restes duent i envers d’explicar-li la mestra, aquesta va cedir el rol a un company de grup, així a més de fomentar que els alumnes puguin aprendre ensenyant i ajudant als companys i aquest aprendre. Cal dir que aquest treball cooperatiu es duu a terme dintre de l’aula sempre que és possible baix la supervisió d’un mestre que serà en tot moment un guia.   

I per acabar... "Els infants són el recurs més important del món i la major esperança pel futur" - Kennedy, John Fitzergarald.

Catalina Victòria, MC