PROJECTE "GO BABY GO", DR. JAMES GALLOWAY

Segueixo per aquí i no vull perdre l’oportunitat de compartir amb vosaltres un vídeo que m’acaba d’emocionar i deixar bocabadada. Us enllaço el vídeo en angles i un link que us conduirà a una pàgina on trobareu el vídeo subtitulat al castellà ja que no em deixa pujar directament el vídeo subtitulat.

Enllaç vídeo subtitulat en castellà, fes click aquí.

Aquest vídeo tracta un tema molt interessant, la discapacitat motriu dels infants, sobretot d’edats primerenques quan encara no tenen accés a cotxets elèctrics manejables per a ells.

  

Dir-vos que és un vídeo preciós, on el Dr. James Galloway, de la Universitat de Delaware en EEUU, va emprendre un projecte (GO BABY GO) el qual assegurarà quel els infants afectats per discapacitat motriu no experimentin certs sentiments negatius. És molt de valorar veure que hi ha gent d’aquest tipus, científics que lluiten per una vida justa i equitativa, on les diferències no impedeixin certes emocions com per exemple passejar amb els amics pel parc. Fixau-vos molt bé amb els “automòbils” que construeix aquest científics, adaptat a cada infant, amb diverses maneres de fer-los manejar adaptant així la funcionalitat de l’aparell a les característiques de l’infant.

I per acabar ... “En situacions especials el fet ha de ser més ràpid que el pensament" - Hernan Cortés.

POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA

Hola!!! Avui voldria aprofitar l’entrada per compartir amb vosaltres un vídeo molt breu però alhora molt intens sobre la diversitat dels infants. En ell podem veure, de manera molt il·lustrativa les diferències dels infants i com aquests ho veuen i alhora ho accepten.

Aquí us deix el vídeo, es titula "Por cuatro esquinitas de nada" i més a baix una petita conclusió pròpia:

Doncs bé, ara que ja heu vist el vídeo esper que us hagi agradat. És un vídeo que vaig trobar per la xarxa i consider que és un vídeo molt útil per plasmar dintre d’una aula ja que és bastant breu, entenedor  i molt il·lustratiu. A més, demostra als infants que les diferències que tenen entre uns i els altres són “cuatro esquinitas de nada” és a dir, són diferències molt diminutes, són infants com els altres, només necessiten unes petites ajudes com “recortar cuatro esquinitas de nada” de la porta. També es pot extrapolar a la idea de que el món no està només fet només per un tipus de gent, sinó que hem d’intentar que en aquest món hi tingui accés qualsevol infant, siguin quines siguin les seves característiques. Així doncs penso que com a mestres hem d’inculcar bé aquesta idea que ens vol transmetre el vídeo ja que és el més necessari per crear infants tolerants i respectuosos així com també infants que es beneficiïn els uns dels altres, que les diferències només quedin en paraules i no pas en gestos.

Així, després d’aquesta breu entrada però no per això manco important voldria acabar l’entrada com sempre, amb una frase: “Quan conec a algú no m’importa si és blanc, si és negre, si és jueu, si és musulmà. Em basta saber que és un ser humà” – Walt Whitman, poeta.

SUPERDOTATS

Bon dia!! Avui l’entrada tractarà el tema dels infants amb altes capacitats, els superdotats. Primer de tot cal tenir clar el concepte de superdotats, així existeixen diferents conceptes, diversos enfocaments i així diversos mètodes. Trobem autors com ara Marland (1972), qui fou un dels pioners en l’estudi i definició de diferents àrees de talent:

• Habilitat intel·lectual
• Pensament creatiu
• Aptitud acadèmica específica
• Habilitat en el lideratge
• Habilitats en arts visuals
• Habilitats en psicomotricitat

Segons l’autor Renzulli (1978) són tres les característiques interrelacionades que defineixen a un individu superdotat:

• Intel·ligència elevada (CI per damunt de 115)
• Compromís amb la tasca i elevada motivació
• Alt nivell de creativitat

Per altra banda, Stemberg (1985) defineix la superdotació intel·lectual dins el seu model d’intel·ligència dins el seu model d’intel·ligència  “triàrquica”, segons aquest model els alumnes superdotats combinen els processos de la intel·ligència analítica, sintètica o creativa i pràctica.

Howard Gardner distingeix diversos tipus d’intel·ligències independents i relacionades  entre sí, aquest autor classifica les intel·ligències en:

• Intel·ligència lingüística
• Intel·ligència lògica-matemàtica
• Intel·ligència espaial.
• Intel·ligència musical
• Intel·ligència intrapersonal
• Intel·ligència interpersonal
• Intel·ligència naturalista

Trobem també diferents tipus de superdotats. Segons un estudi realitzat per Mª Immaculada Ramírez Salguero, especialitzada en psicologia evolutiva i de l’educació existeixen dos tipus de superdotació.

1. La superdotació creativa
2. La superdotació amb coeficient intel·lectual elevat.

Dins aquest darrer hi trobem 3 tipus:

• Alumnes amb 140 de CI
• Superdotats amb pocs recursos econòmics
• Superdotats amb una gran precocitat

Per altra banda podem xerrar d’un altre tipus de classificació segons les seves capacitats. Dins aquesta classificació realitzada per Castelló i Martínez primer se’n fa una distinció entre superdotats, alumnes talentosos, precoços, prodigis, genis i eminències.

Pel que fa a l’avaluació de necessitats consisteix en un procés sistemàtic que es desenvolupa amb la finalitat de determinar prioritats sobre les necessitats identificades, prendre decisions  sobre actuacions futures i localitzar els recursos necessaris. En els alumnes superdotats les necessitats educatives específiques poden presentar-se tant per les carències com per les potencialitats pròpies ja que tots els aspectes influiran en el desenvolupament ple de l’infant. Aquestes necessitats poden sorgir per diferents causes:

• Altes capacitats intel·lectuals
• Rendiment escolar no proporcional a les seves capacitats
• Problemes d’adaptació i comportament
• Relacions socials amb infants o adults
• Desenvolupament afectiu – emocional
• Desigualtats entre alguns aspectes del desenvolupament
• Entorns problemàtics

Així doncs, és molt important identificar el més aviat possible les necessitats d’aquests infants ja que el fet de no identificar-ho pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament de l’infant. Aquestes necessitats s’han d’identificar dintre del context del nin, l’aula. Així, el mestre i els companys representen un paper molt important.

No obstant, i per concloure, s’ha de dir que no és fàcil la identificació d’un alumne amb altes capacitats, així existeixen un ventall d’instruments per al professorat per a poder identificar les altes capacitats a l’aula. Cal tenir clar que un infant superdotat també és un alumne amb NEE i que necessita adaptacions i que, com bé hem dit abans, el fet de no adaptar-nos a l’alumne o no identificar aquestes necessitats pot conduir l’alumne al fracàs.

Per acabar us deix aquí un enllaç que us pot resultar d’informació útil sobre els infants d’altes capacitats, EL MUNDO DEL SUPERDOTADO.

Tancant així l'entrada de superdotats: "El geni es composa d'un 2% de talent i un 98% d'una perseverant aplicació" - Ludwig van Beethoven 

Catalina Victori, MC

DEFICIÈNCIA VISUAL

A l’entrada d’avui tractarem el tema de deficiència visual; què és? Quin tipus trobem? Factors i agents d’inclusió, comunicació…

Primer de tot dir que no tota la deficiència visual es redueix a la ceguera sinó que en trobem diversos tipus. Des del punta de vista oftalmològic, s’entén la ceguera com una absència total de visió i, així, la percepció del llum. No obstant, des del punt de vista pràctic, es consideren cegues a les persones que presenten restes visuals funcionals dintre d’uns paràmetres establerts, d’això se’n diu: “ceguera legal”. 

A Espanya perquè una persona pugui ser considerada cega la seva agudesa visual de lluny no ha de ser superior a 1/10 mesurada en l’escala de Wecker i/o el seu camp visual no ha de superar els 10 graus. Aquests en són els valors per l’afiliació a la ONCE (Organització nacional de cecs espanyols).

Des del punt de vista funcional, es necessari tenir en compte uns paràmetres més amplis que donin resposta a les necessitats reals que poden presentar els infants durant el seu aprenentatge. Així doncs, la OMS considera que una persona té baixa visió o és deficient visual quan la seva agudesa visual no és superior a 1/3 i/o si el seu camp de visió no supera els 30 graus.

En base al grau de visió y atenent un criteri de funcionalitat, Barraga (1986) distingeix entre:

• Ceguera total à ceguera total o només percepció de llum que l’individu no pot utilitzar per l’adquisició de cap coneixement o informació.
• Ceguera parcial à percepció de bonys.
• Baixa visió à el dèficit visual incapacita a l’individu per algunes activitats usuals, precisant d’adaptacions o mètodes específics, com pot ser la lecto-escriptura braile. Pot veure objectes a pocs centímetres.
• Visió límit à el dèficit visual no incapacita a l’individu per les activitats habituals, però precisa d’adaptacions senzilles per poder dur a terme qualcunes d’elles. Pot llegir en tinta amb ajudes òptiques o amb ampliacions

Pel que fa als factors i agents d’inclusió distingim entre agents interns i agents externs. els factors i agents interns són aquells que trobam dins el mateix centre i són els que tenen un major grau de determinació en la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) com ara: el professor d’aula, les adaptacions curriculars i els companys. Pel que fa als factors externs són serveis extraescolars que ofereixen a aquests tipus d’alumnes una millora d’accés tant al coneixement com a la societat com ara: l’equip de suport i la familia.

• Sistema braile, un codi basat en la combinació de 6 punts.
• Màquina perkins, on les lletres (braile) es formen en relleu positiu i en la mateixa dirección que la lectura.
• Tiflotecnologia, conjunt de programes i dispositius, software i hardware dissenyats per l’accessibilitat a la tecnologia.
• Agafanotes, petits ordinadors amb entrada Braile dissenyats pel seu ús quotidià.

Així doncs com podem veure trobem diferents tipus de deficients visuals, i no tots són cecs. També és important conèixer tots els dispositius i ajudes que tenim a l’abast per un infant dins l’aula. Per acabar us voldria deixar un vídeo que em va cridar molt l’atenció ja que és d’un infant que va a una escola ordinària i la mestra proposa una feina senzilla però que per ell suposa tot un repte. Mirau-lo, no té desperdici: 

També no vull perdre l'oportunitat de compartir un altre vídeo, una mena de conte on la imaginació no té límits: 

I per acabar avui, un petit fragment d'un dels millors poemes de'n Pablo Neruda: "Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar por lo que quieres, abandonarlo todo por miedo,no convertir en realidad tus sueños, queda prohibido" - Pablo Neruda

DEFICIÈNCIA AUDITIVA

Avui el tema de l’entrada és la deficiència auditiva. Abans de res, què entenem per deficiència auditiva? Doncs bé, la deficiència auditiva és un dèficit total o parcial, de la persona, de la percepció auditiva. Aquesta deficiència auditiva, dit d’una manera breu, es detecta a través d’una prova d’audiometria per percebre els problemes d’intensitat i freqüència amb la què es detecten renous y que, a més, pot ser un tret hereditari o generat per un traumatisme, una malaltia, una llarga exposició al renou o per la ingesta de medicaments perjudicials pel nervi auditiu.

Trobem diferents tipus de deficiència auditiva:

• Segons el moment d’aparició: dintre d’aquesta classificació hi trobem la discapacitat prelocutiva (abans d’haver adquirit el llenguatge 0-3 anys) o postlocutiva (després d’haver adquirit el llenguatge)
• Segons la zona afectada: dintre d’aquesta classificació n’hi trobem una altra: sordesa de transmissió o conductista (oïda externa o mitjà de la zona, lesionada), sordesa perceptiva o neurosensorial (oïda intern lesionada o bé les vies nervioses que van des del canal auditiu cap al cervell), sordesa mixta (combinació de les dues anteriors).
• Segons el grau de pèrdua auditiva.

Pel que fa als símptomes, l’escola i la família són dos àmbits on podem detectar símptomes o signes en el comportament de l’infant que ens facin pensar en aquesta discapacitat. No obstant tot i aquesta deficiència hi trobem solucions. Aquestes solucions, però, han de tenir en compte el context de l’infant, tant personal com social. 

Així, doncs, trobem:

Audífons: en trobem diversos tipus: retroauriculars (més potència per les persones que han sofert pèrdues greus), open-fit, audífons RIC/RITE, audífons intrauriculars.

Implants coclear: s’ha d’implantar quirúrgicament, presenta grans avantatges.

A part dispositius trobem també una sèrie de dispositius per a comprendre la informació del televisor, de la ràdio, de l’equip de música o de l’ordinador.

No ens hem d’oblidar també del llenguatge de signes: aquest llenguatge d’expressió i configuració gesto-espacial i de percepció visual (i inclús tàctil en les persones cegues i sordes) gràcies al qual les persones sordes poden establir un canal de comunicació en el seu entorn social, ja sigui conformat per altres individus sords o per qualsevol persona que conegui el llenguatge de senyes utilitzat. Seguint el llenguatge de signes trobem també la comunicació bimodal. Aquest concepte inclou un programa que combina l’ús de signes manuals amb el llenguatge oral. Trobem també la paraula complementada: és un sistema sil·làbic que possibilita la comunicació amb altres persones sordes o amb discapacitat auditiva mitjançant l’ús simultani de la lectura de llavis. Aquest darrer mitjà de comunicació proporciona una comunicació de fins a deu metres de distància i avui en dia és un dels mètodes més utilitzats.

Com sempre, la família, l’escola i l’entorn són aspectes claus pel desenvolupament d’un infant amb sordesa i, com a mestres, qualsevol alumne siguin quina sigui la seva condició ha de tenir cabuda dins l’aula.

Per acabar voldria compartir amb vosaltres a mode de conclusió: 

Com podeu veure és un vídeo d’integració, d’una lluita contra les barreres de comunicació. Així doncs, ara ja sabem la quantitat de maneres que hi ha per comunicar-se i tenir-hi cabuda tothom. Per acabar, voldria deixar una idea clara i és la diferència entre discapacitat i deficiència, com podeu veure l’infant del vídeo és deficient però no pas discapacitat ja que la capacitat per a comunicar-se és òptima sigui d’una manera o de s’altre.

Per tancar l'entrada ... "Fins que tots els individus d'una societat no es trobin plenament integrats en ella no es pot dir que sigui una societat civilitzada" - Albert Eistein

Catalina Victoria, MC

LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Avui, degut un altre cop a les exposicions que han realitzat els meus companys de classe, l’entrada tractarà el tema de discapacitat intel·lectual, tractada també amb anterioritat en aquest blog, degut a la visita de MATER.

La etiologia de la discapacitat intel·lectual té diferents perspectives, històricament  les causes d’aquesta discapacitat es divideixen en dos grups d’origen: biològic i ambiental. No obstant, un nou enfocament més multifactorial abasten més causes de la discapacitat intel·lectual:

• Factors prenatals: a partir dels factors genètics, es diagnostica en les etapes més primerenques i en ocasions en la vida intrauterina.
• Factors perinatals: durant el part.
• Factors postnatals: per exemple a partir de la premaduritat, deshidratació, malnutrició...

Trobem diferents tipus de retard:

• Retard mental lleu: dintre d’aquest retard es solen desenvolupar habilitats socials i de comunicació durant els anys preescolars. D’adults poden arribar a exercir activitats laborals simples, desenvolupar habilitats socials, de comunicació i d’autonomia, poden necessitar ajuda en situacions d’estrés.
• Retard mental moderat: constitueix al voltant del 10% de tota la població amb retard mental. Aquestes persones adquireixen habilitats  de comunicació durant els primers anys de vida, sent capaços d’adquirir una formació laboral i d’atendre la seva cura personal amb ajuda d’alguna supervisió. També poden beneficiar-se d’ensinistrament  en habilitats socials i laborals però és improbable que progressin més enllà d’un segon nivell en matèries escolars.
• Retard mental greu: durant els primers anys de vida adquireixen escasses o nul·les les habilitats  de comunicació. Durant l’edat escolar poden aprendre a parlar i aconseguir les habilitats bàsiques de cura personal. El seu aprenentatge només es limita en la familiarització amb l’alfabet i el càlcul simple, però poden arribar a aprendre a llegir algunes paraules útils del seu entorn.
• Retard mental profund: en els primers anys de vida solen tenir alteracions en el funcionament sensorimotor. El desenvolupament motor i les habilitats per a la comunicació i la cura personal poden millorar si se’ls ensenya adequadament.
• Capacitat intel·lectual límit: el diagnòstic d’aquest trastorn s’ha de fer amb molta cautela quan existeixen altres trastorns associats que dificulten l’avaluació, com deficiències sensorials o motrius, o altres trastorns mentals. Aquest trastorn sol estar influït per factors econòmics, culturals i ambientals que envolten l’individu.

Pel que fa a l’àmbit escolar s’ha de tenir molt en compte el perfil de l’alumne per tal de que les adaptacions siguin les més òptimes. No podem deixar de banda la família, el centre, l’aula... No obstant centraré el meu interès en el concepte de qualitat de vida ja que darrerament s’ha convertit en un element de prioritat per a les persones amb discapacitat intel·lectual. El reconeixement de la capacitat d’autonomia d’aquestes persones és vital per a la seva integració a la societat  i l’obtenció d’una millor qualitat de vida. Dintre d’aquest concepte hi trobem diverses dimensions:

1. Desenvolupament personal
2. Autodeterminació
3. Relacions interpersonals
4. Inclusió social
5. Drets
6. Benestar emocional
7. Benestar físic
8. Benestar material

Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen, a més dels serveis socials comuns, dret a determinats serveis socials especialitzats com ara: el centre de dia, centre residencial, servei de suport d’autonomia a la llar, servei d’acolliment residencial, servei de centres ocupacionals, serveis de temps lliure i serveis de tutela.

Així doncs, com a mode de conclusió us enllaçaré aquí l’entrada d’aquest mateix bloc que parla de l’organització MATER, una organització dirigida a la discapacitat intel·lectual i us adjunt aquest vídeo de discapacitat intel·lectual, pegauli una ullada!!

 

Per acabar i deixant petjada... "L'educació ajuda a la persona a aprendre a ser allò que és capaç de ser" - Hesíodo

LA DEFICIÈNCIA MOTORA

En aquesta entrada us explicaré un poc de la deficiència motora ja que en la sessió teòrica d’aquesta setmana hem fet exposicions orals de diversos temes i el primer en comentar-vos serà, com bé he dit abans, la deficiència motora.

Què és la deficiència motora? Be doncs, la deficiència motora és un grup molt divers d’alteracions, conseqüència de distintes situacions produïdes en els aparells que desenvolupen el moviment, és a dir, l’aparell locomotor. Aquesta deficiència implica certes limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviments. Entre els principals problemes que pot presentar una persona hi trobem: els moviments incontrolats, alcans limitat, força reduïda, parla no intel·ligible, dificultat de la motricitat fina i gruixada i una dolenta accessibilitat al medi físic.

Les deficiències motores més habituals en el context escolar són:

• La paràlisi cerebral, deficiència no curable. No obstant es diferencien tres tipus de causes en funció de la intensitat de la paràlisi cerebral: lleu (l’afectat té una autonomia pròpia), moderada (l’afectat presenta dificultats en la marxa i la parla) i greu (autonomia gairebé nul·la).
• L’espina bífida, malformació a la zona de la columna vertebral  i de la medul·la espinal. També hi trobem diversos tipus, en aquest cas dos: espina bífida oculta o tancada (manco greu no es donen trastorns neurològics ni múscul-esquelètic) i espina bífida quística o oberta (més greu ja que presenta afectacions).
• Les distròfies musculars, deteriorament dels músculs que limita la mobilitat  i debilita el sistema muscular respiratori. Té un origen neurogènic (mal funcionament del sistema nerviós) i un origen miogènic (degeneració de les fibres musculars). Les distròfies musculars no tenen altres trastorns associats. Els símptomes mes corrents solen ser contractures musculars, debilitat muscular i limitació de la mobilitat.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, tot hi esser necessàries orientacions a nivell de centre també són de molta importància els recursos materials com ara: els facilitadors d’accés i mobilitat pel centre educatiu, eliminant així les barreres arquitectòniques, els potenciadors de l’autonomia de l’alumne en activitats d’higiene, és a dir, adaptacions i recursos materials que afavoreixin les possibilitats de l’alumnat sense cap excepció. També en són necessaris els recursos humans com ara el tutor, l’educador o monitor, serveis interns especialitzats, serveis externs al centre, equip de centre, famílies, APA, voluntariat, etc. També he de dir que són necessàries les adaptacions a nivell d’aula tant per l’organització d’aquesta, els objectius, metodologies, horaris com per les sortides.

Així, ara que ja us he explicat un poc en què consisteix la deficiència motòrica he trobat oportú compartir-vos aquest vídeo:

Per a concloure aquesta entrada diré que, a partir d'experiències personals, és necessari incloure aquests infants a la societat, a l'àmbit educatiu ordinari i veure més enllà de la seva aparença física ja que són realment personetes especials que es mereixen tot i més. És també necessari conscienciar-nos i conscienciar la societat; aquestes malalties existeixen però darrera aquestes malalties trobem la persona que, al igual que nosaltres, viu. 

Acabant com sempre amb una gran frase: " La voluntat, l'esforç i la perseverància han estat les millors eines que he utilitzat per arribar a l'èxit: lo bo d'aquestes eines és que no necessit de mans ni peus per emprar-les"-  Ítalo Violo, pintor i escriptor amb tetraplègia.

Catalina Victori, MC

ESCOLA WALDORF

BONES!!!

Aprofitant que aquest cap de setmana he anat a una jornada de portes obertes a una escoleta Waldorf crec que és un bon moment per fer una breu entrada de la pedagogia Waldorf.

Doncs bé, primer us explicaré en què consisteix la pedagogia Waldorf. La pedagogia Waldorf fou fundada en 1919 pel filòsof austríac Rudolf Steiner, a Alemanya, en una empresa de tabac anomenada Waldorf-Astoria amb la finalitat de donar educació als fills dels empleats.  Rudolf Steiner va pertànyer a la societat Teosòfica de la qual es separa per a crear la societat Antroposòfica, interès de la qual es centra en la relació entre el coneixement i les arrels profundes del ser humà i pretén apropar a aquest al coneixement que excedeix a la realitat percebuda pels sentits.

Així, defineix com a objectiu el desenvolupament integral i lliure del ser humà i per això recorre a la Naturalesa i a l’Art. Pretén procurar a la infància una educació que integri els tres aspectes innat relacionats amb el cos, ànima i esperit: pensament, sentiment i voluntat.

A partir d’una entrevista realitzada l’any 2009 per La Vanguardia a Christopher Clouder, president de la Federació d’escoles Waldorf:

• La idea fonamental és que l’educació ha de respectar i recolzar el desenvolupament fisiològic, psíquic i espiritual del nin. Per aconseguir un bon desenvolupament intel·lectual ha d’existir una base emocional sòlida.
• L’ensenyament es divideix en septenis (cicles de 7 anys), sent el primer dels 0 als 6 anys.
• “Els objectius es centren en estimular els sentits i la imaginació i en enfortir la voluntat de cada nin”
• El més important en aquestes edats és que els infants siguin infants. “Hi ha molt de temps per ser adults i molt poc per ser nin”. Els infants juguen i aprenen amb el moviment, deixant un poc de banda la típica disposició de que els infants aprenen asseguts a la cadira.
• Els “estudis” comencen a partir del segon septeni. En la primera etapa no se’ls ensenya ni a llegir ni a escriure, no obstant no es vol dir que es desatengui:  “A través del joc se’ls donen les capacitats del llenguatge per a que a la segona etapa aprenguin ràpidament a llegir i a escriure. Lo fonamental és que vegin que aprendre és una experiència alegre, així passen a la segona etapa amb moltes ganes d’aprendre.

Ara doncs, us faré una breu conclusió aportant la meva opinió. Primer dir que no en coneixia l’existència de les escoles Waldorf fins fa a prop d’un mes. Des d’un primer moment he de dir que em varen despertar molta curiositat ja que són escoles que es disparen de les escoles ordinàries que coneixem. Dissabte vaig tenir la possibilitat d’anar a unes jornades de portes obertes i veure realment com eren les instal·lacions què es feia, què es duia a terme. Les instal·lacions em van sorprendre, l’escola és un casal i l’entorn molt familiar: els infants tenen els seus racons a diferents parts de la casa, hi ha la cuina on hi preparen el berenar, hi ha un gran pati on hi surten també quan plou... He de dir que em va agradar molt la visita, veure la zona d’impermeables dels infants, la zona de joc, els jocs totalment artesans o primerencs com per exemple construccions a partir de troncs.. El que es pretén es crear un espai molt familiar i potenciar sobretot el joc lliure, que els infants vagin descobrint i experimentant amb el que troben al seu voltant. En aquest cas a l’escola Waldorf de Binissalem només es duu a terme el primer septeni, no obstant està en projecte la possibilitat de posar el segon septeni el proper curs. Dintre de tot això possitiu em van preocupar certes coses com ara per exemple: no s’ensenya la lectura ni l’escriptura, per tant si un infant només fa l’etapa d’infantil a una escola Waldorf i passa a l’etapa de primària a una escola ordinària? Què passa? Doncs bé em vaig preocupar de demanar-ho a una mare i en el seu cas la nina tenia ben clar el canvi i no va ser cap obstacle per ella haver vingut d’una escola Waldorf. Ara bé, i si un infant és de necessitats educatives? Com bé heu llegit no es duu a terme ni lectura ni escriptura per tant no es pot percebre si un infant té necessitats educatives o no (Aquest és un tema que no comparteixo). Així doncs, dir que em va agradar molt la visita, he llegit arrel de les escoles Waldorf però encara em falta informar-me més.

Aquí us deix l'enllaç de l'escola Waldorf de Binissalem, per si us desperta curiositat, clicau aquí.

Per acabar... "La naturalesa fa de l'home un ser natural, la societat fa d'ell, un ser social, només un home és capaç de fer-se un home lliure" - Rudolf Steiner

MÈTODE GLIFFING

Hola! Avui l’entrada es basa en explicar-vos el mètode Gliffing. 

Què és el mètode Glffing? Glifing és un sistema basat en la utilització de les TIC que entrena la lectura emprant com a eina un programa informàtic amb format lúdic. Mitjançant una sèrie d’activitats presentades per en Glif permet a les persones amb problemes lectors entrenar-se de manera intensiva i amena alhora.

Com funciona el mètode Gliffing? Aquest mètode segueix unes pautes:

1. Avaluació: gràcies a la prova Gliffing, dissenyada per especialistes, es pot conèixer el perfil de l’infant de manera objectiva i precisa.
2. Anàlisi: les dades obtingudes en l’avaluació i durant l’entrenament permet saber en tot moment el que l’infant necessita reforçar.
3. Entrenament: es duu a terme des de casa, a través d’un ordinador i convertint la lectura en un joc. L’infant entrena amb el mètode Gliffing durant 15 minuts al dia durant quatre dies.
4. Millora: la primera millora es troba en l’actitud cap a la lectura i en l’autoestima. També baixa considerablement el nombre d’errors i al mateix temps va augmentant la velocitat de la lectura.

El resultat és una lectura més fluida acompanyada d’una millor comprensió.

Aquest mètode es pot aplicar tant en l’àmbit escolar com en el familiar o fent una mescla d’ambdues modalitats. S’ofereixen aquestes dues possibilitats ja que el tractament individual suposa un cost elevat i, obrint el producte a les escoles, facilita la possibilitat al mètode, a més de la implicació de diversos agents.

Els avantatges d'optar per l'entrenament individual radiquen en el diagnòstic més extens i en l'atenció personal a cada nen. A més, la varietat de tècniques que s'utilitzen en les visites als gabinets facilita el tractament d'altres problemàtiques associades a les dificultats d'aprenentatge i poden donar als pares noves maneres d'entendre la dificultat que travessa el nen i noves estratègies per afrontar les dificultats de manera constructiva.

El producte escola ofereix la possibilitat de fer una detecció dels nens amb problemes de lectura potencials, per situació dins de la distribució de la seva classe, donant un informe al centre que informa de quin és la situació de cada curs. Derivat de la varietat de materials, tots els nens d'un curs determinat podrien beneficiar-se del treball amb el mètode Glifing.

Coneixieu aquest mètode de millora de la lectura? Per saber-ne més clica aquí. 

Acabant com sempre... "Aprendre a llegir és el més important que m'ha passat en la vida" - Mario Vargas Llosa.

NINOTS FLUFF

Avui l’entrada tractarà els ninots Fluff. Per començar; Què són els ninots Fluff? Els ninots Fluff són uns ninots creats per dos joves espanyols: una psicòloga i un dissenyador que van unir les seves idees i il·lusions per aconseguir uns originals peluixos que ajudessin als nins contra les pors. També estan creats per ajudar als pares i als fills a solucionar dificultats comunes en el desenvolupament infantil.

D’aquesta manera va sorgir:

• Culito de rana:  un granot dirigit a ajudar als infants amb la por associada al dolor, visites al metge o la por a la hospitalització...

• Gamberro : una gran ajuda a l’hora de les rabietes i els enfados.

• Colchón y edredón : ajuden a superar les pors nocturnes d’una manera divertida.

      

Aquí us deix una petita taula de característiques que he trobat a la pàgina web i que trob que és un bon resum del que és i del que es pretén amb aquests ninots:

No obstant aquí us deix l’enllaç de la pàgina web delsninots Fluff, hi trobareu tota la informació.

I per acabar...  "Si vols treballadors creatius, dona'ls temps per jugar" - John Cleese.

2 ABRIL, DIA MUNDIAL DE L'AUTISME

Avui dedicaré l’entrada a l’autisme. ¿Què és l’autisme?

L’autisme és part d’un grup de trastorns coneguts com a trastorns de l’espectre de l’autisme (ASD). L’autisme és un trastorn neurològic complex que dura tota la vida i es pot presentar en qualsevol persona sigui quina sigui la raça, el grup social o ètnic i és quatre vegades més freqüent en nins que en nines. L’autisme perjudica la capacitat d’una persona per a comunicar-se i relacionar-se amb altres. També està associat a rutines i comportaments repetitius. Els símptomes poden oscil·lar entre lleus i severs. Una forma més lleu del trastorn es coneix com Síndrome d’Asperger. Altres trastorns de l’espectre de l’autisme són el síndrome de Rett, PDD NOS (trastorns generalitzats del desenvolupament) i trastorn desintegrador de la infància. L’autisme es pot diagnosticar formalment a l’edat de tres anys.

L'autisme és un trastorn de l'espectre, la qual cosa significa que aquest es manifesta per si mateix en diferents formes. Un diagnòstic pot escalar de lleu a sever, i encara que els nens que ho tenen (és a dir que estan en l'espectre) solen mostrar trets similars, també són tan individuals com els colors d'un arc de Sant Martí, cadascun manejant una borsa de sorpreses de símptomes. Mentre que un nen pot rarament parlar i tenir dificultat per aprendre com llegir i escriure, un altre pot tenir moltes habilitats i pot assistir a classes en una escola convencional. Un altre nen pot ser tan sensible a la sensació de la tela que totes les etiquetes han de ser tallades abans que ell usi la roba, mentre que el seu amic que també és autísta pugues no tenir cap problema sensorial.

Dades interessants i curioses....

• 1 de cada 88 nens i nenes és diagnosticat amb autisme
• 1 de cada 54 nens homes està en l'espectre autista
• Al dia es diagnostiquen 67 nens i nenes amb autisme
• Gairebé cada 11 minuts es diagnostica un cas nou
• Aquest any es diagnosticaran més casos de nens i nenes amb autisme que casos amb SIDA, diabetis i càncer pediàtrics combinats
• L'autisme és una seriosa incapacitat de desenvolupament amb més creixement en els EUA
• L'autisme li costa a la nació $126 mil milions de dòlars cada any
• L'autisme rep menys del 5% dels fons per a recerca d'altres malalties infantils molt menys freqüents
• Els nens tenen quatre vegades més probabilitat de tenir autisme que les nenes
• No hi ha detecció mèdica o cura per a l'autisme

Aquí us deix un petit conte que m'ha cridat l'atenció sobre l'autisme. "El viaje de María" és un curtmetratge artístic realitzat per un pare d'una nina autista. Aquest "viatge" és una petita història del món interior d'una adolescent autista. Un viatge ple de color, amor, originalitat i creativitat. Pegau-li una ullada!

i per acabar... "Cada moment és especial per qui té la visió de reconeixe'l com a tal" - Henry Miller