DEFICIÈNCIA VISUAL

A l’entrada d’avui tractarem el tema de deficiència visual; què és? Quin tipus trobem? Factors i agents d’inclusió, comunicació…

Primer de tot dir que no tota la deficiència visual es redueix a la ceguera sinó que en trobem diversos tipus. Des del punta de vista oftalmològic, s’entén la ceguera com una absència total de visió i, així, la percepció del llum. No obstant, des del punt de vista pràctic, es consideren cegues a les persones que presenten restes visuals funcionals dintre d’uns paràmetres establerts, d’això se’n diu: “ceguera legal”. 

A Espanya perquè una persona pugui ser considerada cega la seva agudesa visual de lluny no ha de ser superior a 1/10 mesurada en l’escala de Wecker i/o el seu camp visual no ha de superar els 10 graus. Aquests en són els valors per l’afiliació a la ONCE (Organització nacional de cecs espanyols).

Des del punt de vista funcional, es necessari tenir en compte uns paràmetres més amplis que donin resposta a les necessitats reals que poden presentar els infants durant el seu aprenentatge. Així doncs, la OMS considera que una persona té baixa visió o és deficient visual quan la seva agudesa visual no és superior a 1/3 i/o si el seu camp de visió no supera els 30 graus.

En base al grau de visió y atenent un criteri de funcionalitat, Barraga (1986) distingeix entre:

• Ceguera total à ceguera total o només percepció de llum que l’individu no pot utilitzar per l’adquisició de cap coneixement o informació.
• Ceguera parcial à percepció de bonys.
• Baixa visió à el dèficit visual incapacita a l’individu per algunes activitats usuals, precisant d’adaptacions o mètodes específics, com pot ser la lecto-escriptura braile. Pot veure objectes a pocs centímetres.
• Visió límit à el dèficit visual no incapacita a l’individu per les activitats habituals, però precisa d’adaptacions senzilles per poder dur a terme qualcunes d’elles. Pot llegir en tinta amb ajudes òptiques o amb ampliacions

Pel que fa als factors i agents d’inclusió distingim entre agents interns i agents externs. els factors i agents interns són aquells que trobam dins el mateix centre i són els que tenen un major grau de determinació en la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) com ara: el professor d’aula, les adaptacions curriculars i els companys. Pel que fa als factors externs són serveis extraescolars que ofereixen a aquests tipus d’alumnes una millora d’accés tant al coneixement com a la societat com ara: l’equip de suport i la familia.

• Sistema braile, un codi basat en la combinació de 6 punts.
• Màquina perkins, on les lletres (braile) es formen en relleu positiu i en la mateixa dirección que la lectura.
• Tiflotecnologia, conjunt de programes i dispositius, software i hardware dissenyats per l’accessibilitat a la tecnologia.
• Agafanotes, petits ordinadors amb entrada Braile dissenyats pel seu ús quotidià.

Així doncs com podem veure trobem diferents tipus de deficients visuals, i no tots són cecs. També és important conèixer tots els dispositius i ajudes que tenim a l’abast per un infant dins l’aula. Per acabar us voldria deixar un vídeo que em va cridar molt l’atenció ja que és d’un infant que va a una escola ordinària i la mestra proposa una feina senzilla però que per ell suposa tot un repte. Mirau-lo, no té desperdici: 

També no vull perdre l'oportunitat de compartir un altre vídeo, una mena de conte on la imaginació no té límits: 

I per acabar avui, un petit fragment d'un dels millors poemes de'n Pablo Neruda: "Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar por lo que quieres, abandonarlo todo por miedo,no convertir en realidad tus sueños, queda prohibido" - Pablo Neruda