DEFICIÈNCIA AUDITIVA

Avui el tema de l’entrada és la deficiència auditiva. Abans de res, què entenem per deficiència auditiva? Doncs bé, la deficiència auditiva és un dèficit total o parcial, de la persona, de la percepció auditiva. Aquesta deficiència auditiva, dit d’una manera breu, es detecta a través d’una prova d’audiometria per percebre els problemes d’intensitat i freqüència amb la què es detecten renous y que, a més, pot ser un tret hereditari o generat per un traumatisme, una malaltia, una llarga exposició al renou o per la ingesta de medicaments perjudicials pel nervi auditiu.

Trobem diferents tipus de deficiència auditiva:

• Segons el moment d’aparició: dintre d’aquesta classificació hi trobem la discapacitat prelocutiva (abans d’haver adquirit el llenguatge 0-3 anys) o postlocutiva (després d’haver adquirit el llenguatge)
• Segons la zona afectada: dintre d’aquesta classificació n’hi trobem una altra: sordesa de transmissió o conductista (oïda externa o mitjà de la zona, lesionada), sordesa perceptiva o neurosensorial (oïda intern lesionada o bé les vies nervioses que van des del canal auditiu cap al cervell), sordesa mixta (combinació de les dues anteriors).
• Segons el grau de pèrdua auditiva.

Pel que fa als símptomes, l’escola i la família són dos àmbits on podem detectar símptomes o signes en el comportament de l’infant que ens facin pensar en aquesta discapacitat. No obstant tot i aquesta deficiència hi trobem solucions. Aquestes solucions, però, han de tenir en compte el context de l’infant, tant personal com social. 

Així, doncs, trobem:

Audífons: en trobem diversos tipus: retroauriculars (més potència per les persones que han sofert pèrdues greus), open-fit, audífons RIC/RITE, audífons intrauriculars.

Implants coclear: s’ha d’implantar quirúrgicament, presenta grans avantatges.

A part dispositius trobem també una sèrie de dispositius per a comprendre la informació del televisor, de la ràdio, de l’equip de música o de l’ordinador.

No ens hem d’oblidar també del llenguatge de signes: aquest llenguatge d’expressió i configuració gesto-espacial i de percepció visual (i inclús tàctil en les persones cegues i sordes) gràcies al qual les persones sordes poden establir un canal de comunicació en el seu entorn social, ja sigui conformat per altres individus sords o per qualsevol persona que conegui el llenguatge de senyes utilitzat. Seguint el llenguatge de signes trobem també la comunicació bimodal. Aquest concepte inclou un programa que combina l’ús de signes manuals amb el llenguatge oral. Trobem també la paraula complementada: és un sistema sil·làbic que possibilita la comunicació amb altres persones sordes o amb discapacitat auditiva mitjançant l’ús simultani de la lectura de llavis. Aquest darrer mitjà de comunicació proporciona una comunicació de fins a deu metres de distància i avui en dia és un dels mètodes més utilitzats.

Com sempre, la família, l’escola i l’entorn són aspectes claus pel desenvolupament d’un infant amb sordesa i, com a mestres, qualsevol alumne siguin quina sigui la seva condició ha de tenir cabuda dins l’aula.

Per acabar voldria compartir amb vosaltres a mode de conclusió: 

Com podeu veure és un vídeo d’integració, d’una lluita contra les barreres de comunicació. Així doncs, ara ja sabem la quantitat de maneres que hi ha per comunicar-se i tenir-hi cabuda tothom. Per acabar, voldria deixar una idea clara i és la diferència entre discapacitat i deficiència, com podeu veure l’infant del vídeo és deficient però no pas discapacitat ja que la capacitat per a comunicar-se és òptima sigui d’una manera o de s’altre.

Per tancar l'entrada ... "Fins que tots els individus d'una societat no es trobin plenament integrats en ella no es pot dir que sigui una societat civilitzada" - Albert Eistein

Catalina Victoria, MC