LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Avui, degut un altre cop a les exposicions que han realitzat els meus companys de classe, l’entrada tractarà el tema de discapacitat intel·lectual, tractada també amb anterioritat en aquest blog, degut a la visita de MATER.

La etiologia de la discapacitat intel·lectual té diferents perspectives, històricament  les causes d’aquesta discapacitat es divideixen en dos grups d’origen: biològic i ambiental. No obstant, un nou enfocament més multifactorial abasten més causes de la discapacitat intel·lectual:

• Factors prenatals: a partir dels factors genètics, es diagnostica en les etapes més primerenques i en ocasions en la vida intrauterina.
• Factors perinatals: durant el part.
• Factors postnatals: per exemple a partir de la premaduritat, deshidratació, malnutrició...

Trobem diferents tipus de retard:

• Retard mental lleu: dintre d’aquest retard es solen desenvolupar habilitats socials i de comunicació durant els anys preescolars. D’adults poden arribar a exercir activitats laborals simples, desenvolupar habilitats socials, de comunicació i d’autonomia, poden necessitar ajuda en situacions d’estrés.
• Retard mental moderat: constitueix al voltant del 10% de tota la població amb retard mental. Aquestes persones adquireixen habilitats  de comunicació durant els primers anys de vida, sent capaços d’adquirir una formació laboral i d’atendre la seva cura personal amb ajuda d’alguna supervisió. També poden beneficiar-se d’ensinistrament  en habilitats socials i laborals però és improbable que progressin més enllà d’un segon nivell en matèries escolars.
• Retard mental greu: durant els primers anys de vida adquireixen escasses o nul·les les habilitats  de comunicació. Durant l’edat escolar poden aprendre a parlar i aconseguir les habilitats bàsiques de cura personal. El seu aprenentatge només es limita en la familiarització amb l’alfabet i el càlcul simple, però poden arribar a aprendre a llegir algunes paraules útils del seu entorn.
• Retard mental profund: en els primers anys de vida solen tenir alteracions en el funcionament sensorimotor. El desenvolupament motor i les habilitats per a la comunicació i la cura personal poden millorar si se’ls ensenya adequadament.
• Capacitat intel·lectual límit: el diagnòstic d’aquest trastorn s’ha de fer amb molta cautela quan existeixen altres trastorns associats que dificulten l’avaluació, com deficiències sensorials o motrius, o altres trastorns mentals. Aquest trastorn sol estar influït per factors econòmics, culturals i ambientals que envolten l’individu.

Pel que fa a l’àmbit escolar s’ha de tenir molt en compte el perfil de l’alumne per tal de que les adaptacions siguin les més òptimes. No podem deixar de banda la família, el centre, l’aula... No obstant centraré el meu interès en el concepte de qualitat de vida ja que darrerament s’ha convertit en un element de prioritat per a les persones amb discapacitat intel·lectual. El reconeixement de la capacitat d’autonomia d’aquestes persones és vital per a la seva integració a la societat  i l’obtenció d’una millor qualitat de vida. Dintre d’aquest concepte hi trobem diverses dimensions:

1. Desenvolupament personal
2. Autodeterminació
3. Relacions interpersonals
4. Inclusió social
5. Drets
6. Benestar emocional
7. Benestar físic
8. Benestar material

Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen, a més dels serveis socials comuns, dret a determinats serveis socials especialitzats com ara: el centre de dia, centre residencial, servei de suport d’autonomia a la llar, servei d’acolliment residencial, servei de centres ocupacionals, serveis de temps lliure i serveis de tutela.

Així doncs, com a mode de conclusió us enllaçaré aquí l’entrada d’aquest mateix bloc que parla de l’organització MATER, una organització dirigida a la discapacitat intel·lectual i us adjunt aquest vídeo de discapacitat intel·lectual, pegauli una ullada!!

 

Per acabar i deixant petjada... "L'educació ajuda a la persona a aprendre a ser allò que és capaç de ser" - Hesíodo