LA DEFICIÈNCIA MOTORA

En aquesta entrada us explicaré un poc de la deficiència motora ja que en la sessió teòrica d’aquesta setmana hem fet exposicions orals de diversos temes i el primer en comentar-vos serà, com bé he dit abans, la deficiència motora.

Què és la deficiència motora? Be doncs, la deficiència motora és un grup molt divers d’alteracions, conseqüència de distintes situacions produïdes en els aparells que desenvolupen el moviment, és a dir, l’aparell locomotor. Aquesta deficiència implica certes limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviments. Entre els principals problemes que pot presentar una persona hi trobem: els moviments incontrolats, alcans limitat, força reduïda, parla no intel·ligible, dificultat de la motricitat fina i gruixada i una dolenta accessibilitat al medi físic.

Les deficiències motores més habituals en el context escolar són:

• La paràlisi cerebral, deficiència no curable. No obstant es diferencien tres tipus de causes en funció de la intensitat de la paràlisi cerebral: lleu (l’afectat té una autonomia pròpia), moderada (l’afectat presenta dificultats en la marxa i la parla) i greu (autonomia gairebé nul·la).
• L’espina bífida, malformació a la zona de la columna vertebral  i de la medul·la espinal. També hi trobem diversos tipus, en aquest cas dos: espina bífida oculta o tancada (manco greu no es donen trastorns neurològics ni múscul-esquelètic) i espina bífida quística o oberta (més greu ja que presenta afectacions).
• Les distròfies musculars, deteriorament dels músculs que limita la mobilitat  i debilita el sistema muscular respiratori. Té un origen neurogènic (mal funcionament del sistema nerviós) i un origen miogènic (degeneració de les fibres musculars). Les distròfies musculars no tenen altres trastorns associats. Els símptomes mes corrents solen ser contractures musculars, debilitat muscular i limitació de la mobilitat.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, tot hi esser necessàries orientacions a nivell de centre també són de molta importància els recursos materials com ara: els facilitadors d’accés i mobilitat pel centre educatiu, eliminant així les barreres arquitectòniques, els potenciadors de l’autonomia de l’alumne en activitats d’higiene, és a dir, adaptacions i recursos materials que afavoreixin les possibilitats de l’alumnat sense cap excepció. També en són necessaris els recursos humans com ara el tutor, l’educador o monitor, serveis interns especialitzats, serveis externs al centre, equip de centre, famílies, APA, voluntariat, etc. També he de dir que són necessàries les adaptacions a nivell d’aula tant per l’organització d’aquesta, els objectius, metodologies, horaris com per les sortides.

Així, ara que ja us he explicat un poc en què consisteix la deficiència motòrica he trobat oportú compartir-vos aquest vídeo:

Per a concloure aquesta entrada diré que, a partir d'experiències personals, és necessari incloure aquests infants a la societat, a l'àmbit educatiu ordinari i veure més enllà de la seva aparença física ja que són realment personetes especials que es mereixen tot i més. És també necessari conscienciar-nos i conscienciar la societat; aquestes malalties existeixen però darrera aquestes malalties trobem la persona que, al igual que nosaltres, viu. 

Acabant com sempre amb una gran frase: " La voluntat, l'esforç i la perseverància han estat les millors eines que he utilitzat per arribar a l'èxit: lo bo d'aquestes eines és que no necessit de mans ni peus per emprar-les"-  Ítalo Violo, pintor i escriptor amb tetraplègia.

Catalina Victori, MC