SUPERDOTATS

Bon dia!! Avui l’entrada tractarà el tema dels infants amb altes capacitats, els superdotats. Primer de tot cal tenir clar el concepte de superdotats, així existeixen diferents conceptes, diversos enfocaments i així diversos mètodes. Trobem autors com ara Marland (1972), qui fou un dels pioners en l’estudi i definició de diferents àrees de talent:

• Habilitat intel·lectual
• Pensament creatiu
• Aptitud acadèmica específica
• Habilitat en el lideratge
• Habilitats en arts visuals
• Habilitats en psicomotricitat

Segons l’autor Renzulli (1978) són tres les característiques interrelacionades que defineixen a un individu superdotat:

• Intel·ligència elevada (CI per damunt de 115)
• Compromís amb la tasca i elevada motivació
• Alt nivell de creativitat

Per altra banda, Stemberg (1985) defineix la superdotació intel·lectual dins el seu model d’intel·ligència dins el seu model d’intel·ligència  “triàrquica”, segons aquest model els alumnes superdotats combinen els processos de la intel·ligència analítica, sintètica o creativa i pràctica.

Howard Gardner distingeix diversos tipus d’intel·ligències independents i relacionades  entre sí, aquest autor classifica les intel·ligències en:

• Intel·ligència lingüística
• Intel·ligència lògica-matemàtica
• Intel·ligència espaial.
• Intel·ligència musical
• Intel·ligència intrapersonal
• Intel·ligència interpersonal
• Intel·ligència naturalista

Trobem també diferents tipus de superdotats. Segons un estudi realitzat per Mª Immaculada Ramírez Salguero, especialitzada en psicologia evolutiva i de l’educació existeixen dos tipus de superdotació.

1. La superdotació creativa
2. La superdotació amb coeficient intel·lectual elevat.

Dins aquest darrer hi trobem 3 tipus:

• Alumnes amb 140 de CI
• Superdotats amb pocs recursos econòmics
• Superdotats amb una gran precocitat

Per altra banda podem xerrar d’un altre tipus de classificació segons les seves capacitats. Dins aquesta classificació realitzada per Castelló i Martínez primer se’n fa una distinció entre superdotats, alumnes talentosos, precoços, prodigis, genis i eminències.

Pel que fa a l’avaluació de necessitats consisteix en un procés sistemàtic que es desenvolupa amb la finalitat de determinar prioritats sobre les necessitats identificades, prendre decisions  sobre actuacions futures i localitzar els recursos necessaris. En els alumnes superdotats les necessitats educatives específiques poden presentar-se tant per les carències com per les potencialitats pròpies ja que tots els aspectes influiran en el desenvolupament ple de l’infant. Aquestes necessitats poden sorgir per diferents causes:

• Altes capacitats intel·lectuals
• Rendiment escolar no proporcional a les seves capacitats
• Problemes d’adaptació i comportament
• Relacions socials amb infants o adults
• Desenvolupament afectiu – emocional
• Desigualtats entre alguns aspectes del desenvolupament
• Entorns problemàtics

Així doncs, és molt important identificar el més aviat possible les necessitats d’aquests infants ja que el fet de no identificar-ho pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament de l’infant. Aquestes necessitats s’han d’identificar dintre del context del nin, l’aula. Així, el mestre i els companys representen un paper molt important.

No obstant, i per concloure, s’ha de dir que no és fàcil la identificació d’un alumne amb altes capacitats, així existeixen un ventall d’instruments per al professorat per a poder identificar les altes capacitats a l’aula. Cal tenir clar que un infant superdotat també és un alumne amb NEE i que necessita adaptacions i que, com bé hem dit abans, el fet de no adaptar-nos a l’alumne o no identificar aquestes necessitats pot conduir l’alumne al fracàs.

Per acabar us deix aquí un enllaç que us pot resultar d’informació útil sobre els infants d’altes capacitats, EL MUNDO DEL SUPERDOTADO.

Tancant així l'entrada de superdotats: "El geni es composa d'un 2% de talent i un 98% d'una perseverant aplicació" - Ludwig van Beethoven 

Catalina Victori, MC