ACOMIADAMENT

Doncs si, després d’un poc més de tres mesos arriba l’hora d’acabar amb aquest bloc (de moment fins aquí m’avaluarà la meva professora, tal vegada segueixi publicant entrades). La veritat és que la majoria de coses que he publicat no en sabia res de la seva existència i a mesura que m’anava informant el meu interès anava creixent fins al punt d’haver d’arribar a publicar-ho.

Algunes de les publicacions han estat experiències pròpies, d’altres mètodes, d’altres vídeos que algun cop de la meva vida m’han emocionat, però totes publicades des de la meva millor intenció i amb l’objectiu de fer-vos arribar tot allò que he considerat necessari, útil i emocionant.

Des d’aquí esper que us sigui d’utilitat cada entrada d’aquest bloc. Penseu que en aquest bloc hi té cabuda qualsevol cosa que tingui relació amb qualsevol infant, siguin quines siguin les seves característiques, aptituds, qualitats, febleses, dificultats o talent. Dir que publicant en aquest bloc he après moltíssim i me guard totes les entrades ja que, en un futur, em seguiran sent útils. Pel que fa a les pràctiques n’han estat uns grans tres mesos, he après, m’he format, he rigut, he plorat, m’he enamorat de la meva futura feina, he gaudit i he donat el millor de jo.

Com podeu veure, cada entrada acaba amb una frase coneguda o no coneguda que ens serveix per reflexionar i que és el segell d’aquest bloc i, tal vegada, una de les millors maneres de tancar un escrit.

Per posar el darrer punt no puc acabar sense dir que en aquesta societat és necessari un consens educatiu a l’hora de formalitzar una llei, basta ja de fer titelles dels infants. Volem una educació justa i igualitari, ni rics ni pobres ni amb necessitats ni sense. Volem una educació per a tothom i de qualitat sense renunciar a les nostres arrels i sense excloure ningú sigui quines siguin les seves característiques, aptituds, qualitats, febleses, dificultats o talent.

Acabant i de tot cor ... “Dels meus mestres he après molt, dels meus companys he après més que dels meus mestres, però dels meus alumnes he après més que de tots. Quan deixes d’aprendre, deixes de créixer” – Francisco Méndez 

TOT UN PLAER, GRÀCIES

Moyà Comas, Catalina Victòria

CLAUSTRE PEL TIL

Penúltima entrada i darrera en tractar tema de pràctiques a l’aula. En aquest cas voldria comentar-vos i fer una petita entrada dedicada al nou Projecte del Tractament Integrat de la llengües (TIL).

Doncs bé, faig aquesta entrada ja que ahir vaig assistir al claustre de la meva escola on faig pràctiques. El tema del claustre d’ahir fou el tema del TIL: com afrontar-lo, quins canvis requereix cada curs i com dur a terme aquests canvis, tenint en ment, sempre, als infants i intentar que es vegin el manco perjudicats possible.

Sabia de l’existència d’aquest nou projecte i personalment pens que és tirar-se dins una piscina sense gaire aigua. Amb això vull dir que tot i que la finalitat d’aquest projecte pot ser bona la manera d’impartir-lo no. De primeres penso que no és bona manera d’impartir-lo ja que no s’ha creat per consens sinó que la majoria absoluta, amb la qual governa el Partit Popular a les Balears, els ha permès realitzar qualsevol canvi, en aquest cas educatiu, sense tenir en compte les idees dels altres i sense escoltar als experts, els mestres.

En el claustre d’ahir es va plasmar a la pissarra els canvis que rebia cada curs. He de dir que l’escola on faig pràctiques és pionera en un projecte d’introduir la llengua anglesa en altres matèries com per exemple a l’assignatura de plàstica. No obstant, ara es redueixen hores d’educació artística i hores de l’assignatura d’anglès i et demanen unes certes hores en català, en castellà i en anglès, emperò tenint en compte que a la majoria de centres les sessions són d’uns 50 minuts a n’aquest projecte es demanen hores o hores i mijtes la qual cosa fa que s’hagi de plantejar la idea de fer, d’algunes assignatures, alguns blocs de continguts en una llengua i l’altra part amb una altra llengua la qual cosa pot suposar un gran caos. Sense parlar del conflicte lingüístic que s’hi amaga davall. (Tema que deix apart per evitar encendre’m més).

No obstant amb aquest tema no m’hi fic ja que no sé massa bé com funciona el tema d’horaris el que si sé i puc dir és que fer aquest nou projecte i introduir-lo a tots els cursos de primària a corre-cuita és una bogeria. No només pel fet d’introduir més hores d’anglès sinó perquè és un projecte descontextualitzat. Sabem que els infants de les Balears no són “dels més bons “ en la llengua d’anglès però així i tot en són d’obligació certes hores cada setmana. Posem que es dóna Coneixement del Medi en anglès a infants de cinquè. Primer dir que són infants que no tenen un bagatge idoni per dur a terme Medi en anglès, la solució: disminuir el contingut i el nivell de Medi perquè els infants siguin capaços d’aprovar l’assignatura de Medi mitjançant un llenguatge que no tenen per mà.

Així critico la manera d’introduir aquest nou projecte a partir d’una majoria absoluta, sense escoltar la societat i sense arribar a un consens amb els mestres. Vagues de setmanes, doblers perduts per part de mestres, manifestacions, comunicats, vagues de fam i res s’ha aconseguit. Tanta gent no pot estar equivocada... Senyor president, senyora consellera.. credibilitat i empatia. Els mestres en són experts i no se’ls té, per res, en compte. Au idò!

Aquí teniu un vídeo de la manifestació. Visualitzau-lo.  

I per acabar, sense oblidar-nos del pes de l'educació, dels infants... "L'educació és un factor indispensable per a que la humanitat pugui aconseguir els ideals de la pau, la llibertati la justicia social" - Jacques Delors 

Moyà Comas, Catalina Victòria

ELS INTERESSOS DELS INFANTS

Bones! Avui, en aquesta entrada, tractaré un dels temes clau en l’educació i que avui he pogut viure i comprovar en primera persona: els interessos dels infants.

Avui duent a terme una explicació sobre la el sol, la lluna i les seves fases he descobert que els infants tenien moltes preguntes per fer-me i ganes d’aprendre més enllà de les fases de la lluna i del que era el sol així que m’he deixat endur i junts hem anat aprenent i descobrint els interessos de cadascú. Gràcies a les noves tecnologies, hem pogut treure una resposta a cada pregunta, veure diversos vídeos, aprendre com eren i què pesaven els vestits d’astronauta, què eren els geisers i com es diferenciaven dels volcans, què és el big bang, com es va congelar la terra, etc.

Amb aquesta entrada no us vull explicar què em après sinó l’interès que tenien els infants d’aprendre, la motivació d’aquells infants que els costa aprendre. 

A dia d’avui és bastant complicat respondre als interessos dels infants ja que els mestres estam obligats a complir un currículum cada vegada més avar. No obstant, consider que els infants poden aprendre a partir dels seus interessos i seguir el currículum. A més consider que hauria de ser imprescindible respondre als interessos dels infants. És veritablement espectacular les ganes que tenen d’aprendre i del que m’han demostrat a mi avui. Una de les maneres de respondre als interessos dels infants i seguir un currículum és fer feina per projectes que, personalment, crec que és una mesura molt ideal, duu molta feina però és realment profitosa pels infants.

Amb aquesta entrada no pretenc convèncer-vos de res sinó que m’ha agradat tant aquesta hora d’aprendre coses rere coses i respondre a tots els interessos que podia que necessitava dedicar-hi una entrada i aconsellar-vos fer-ho. Responeu-ho tot, és increïble ser l’eina mitjançant la qual un infant aprèn i veure aquestes cares de concentració amb boques badades és increïble.

Acabant com sempre amb la senya d’identitat... “Els infants no tenen ni passat ni futur, per això gaudeixen del present, cosa que pocs cops ens succeeix als adults” – Jean de la Bruyere.

RECORREGUT D'EMOCIONS A L'AULA!

Bones!!! Arriba el fi de curs i això es pot palpar dins les aules. La meva aula de pràctiques a més de fer un ball de fi de curs ha programat unes petites obres de teatre relacionades amb les emocions ja que darrerament ho hem tractat molt a l’aula. És un grup que està acostumat a fer feina en grup, així s’aprofita aquest fet i les escenes de teatre es crearan per grups de feina i seran invencions pròpies de tema lliure, la única condició és que cada grup tractarà una emoció: tristesa, por, ràbia i vergonya. Aquestes quatre emocions representaran el nuu de la història que, a més, ha de contenir una solució final per tal de poder arribar al “final feliç”  dels contes infantils.

Per conèixer bé aquestes emocions hem fet un recorregut d’emocions, un per un, explicant el que ens fa més ràbia, quan vam tenir més vergonya, què és allò que ens fa por, quan vam estar tristos...

Ha estat una introducció a la tasca molt interessant ja que coneixes parts dels infants que fins ara s’han mostrat ocultes rere aparences, fets o caràcters. És recomenable!! Hem pogut veure la cara més sensible d'aquell infant d'un caràcter difícil, hem pogut sentir la veu a aquella nina que gairebé no piula, hem pogut veure que el "machote" de la classe també te por, que trobem pors de tot tipus, així com també tristeses, la vergonya també s'ha palpat a l'aula i els enfados també. A més a més, hem pogut introduir el concepte d'enveja, explicar-los i anomenar certes situacions en les que hem sentit enveja, etc. 

Aquesta és, a diferència de les anteriors, una entrada breu però no podia no explicar-vos aquest petit fet d'avui. Ja us explicaré com surten les històries i la seva representació!!!

Acabant... "La expermentació com experiment lúdic, és la recuperació en cadascún  de nosaltres de la ment salvatge,de la nostra ment original d'infants" - Stephen Nachmanovitchñ.

Moyà Comas, Catalina Victòria

NOU TDAH A L'AULA

Bon dia tot lo dia!! Avui l’entrada tractarà del TDAH ja que a classe s’ha diagnosticat a una nina. Primer us descriuré un poc com era ella, anomenem-la Laia.

Na Laia és una nina sana amb moltes dificultats d’aprenentatge. Duia molt malament les sumes i les restes duent, era incapaç de contestar una pregunta amb coherència o bé entendre una nova norma d’ortografia. No obstant la seva lectura era fluida i es trobava dins l’interval d’eficàcia lectora del seu curs i edat. Alguna cosa, però, no anava com tocava; no prestava atenció a classe, aprofitava qualsevol moment per aixecar-se, es distreia amb facilitat i parlava contínuament.

Així, a la Laia van fer-li les proves de TDAH i va donar positiu. Tot d’una va començar amb medicació i el seu progrés, en qüestió de tres setmanes, ha estat brutal. Na Laia ja és capaç de concentrar-se amb una feina sense haver d’estar cada 2 minuts cridant l’atenció perquè faci feina, gairebé no es distreu i és capaç de dur les feines al dia. A més el fet de concentrar-se fa que les matemàtiques li vagin millor i ja sigui capaç d’aprendrer-se qualque taula de multiplicar de memòria, cosa que abans era un gran obstacle per ella. També s’ha notat molt amb la part escrita, ja comprèn millor les preguntes i, conseqüentment respon de manera coherent, apunta els deures a l’agenda. Aquí us deix un vídeo que em va semblar increïble sobre el TDAH i després us faré una petita reflexió:

Per conclouré diré que durant tot el període de pràctiques m’estic fent una pregunta referent al TDAH i el seu tractament. Penso que no és bo medicar als infants des de tan petits ja que el medicament del TDAH és un medicament bastant agressiu que alguna altre solució hi deu haver. A més, abans segurament també existien els TDAH però no es diagnosticaven, així doncs... Per altra part estic presenciant un gran avanç, el de na Laia que SI que està medicada i els resultats són altament satisfactoris. Segurament, però, hi deu haver altres solucions com bé amb l’ajuda d’una psicoterapeuta, seguint una organització, etc. Vosaltres que en pensau? Jo promet que és un dubte que aviat intentaré resoldre.

Finalment, i acabant com sempre .. “El millor olor; el del pa, el millor sabor; el de la sal, el millor amor; el dels infants” – Graham Greene.

"AMB ULLS DE NEN", SALUT I MALALTIA.

A l’entrada d’avui us presentaré un vídeo molt real i molt emotiu. És del programa “Amb ulls de nen” de TV3, un programa on els infants exposen diversos temes de la vida real. En aquest cas el títol d’aquest  vídeo és:  Salut i malaltia. En aquest capítol, els nens reflexionen, a partir de la pròpia experiència, sobre què vol dir estar malalt. Ens expliquen el canvi de vida que comporta la malaltia, o el dolor i la por de la mort que sorgeixen davant una malaltia greu, ara ja superada. El patiment afecta i condiciona també les relacions dins la família.

En aquest capítol hi trobem:

• L’Ariadna, va tenir un coma diabètic fa un any i mig. Des d’aleshores ha hagut d’aprendre a conviure amb la diabetis, una malaltia que al principi es negava a aceptar. Aquesta malaltia l’obliga a punxar-se insulina abans de cada àpat. Però l’Ariadna, a qui després van diagnosticar celiaquia, ha hagut de canviar també els seus hàbits alimentaris i està obligada a mesurar tot el que menja.
• La Natàlia, li van diagnosticar leucèmia quan tenia 5 anys. Des del començament va sebre que era una malaltia greu i que es podia morir, però mai no va perdre el somriure. La malaltia i l’experiència a l’hospital, on va estar 7 mesos, va ser molt dura també per als seus pares i la seva germana. A l’Ainhoa, la seva germana gran, li va costar molt assimilar la malaltia de la seva germana petita i pensa que potser li  va fallar quan ella més la necessitava.

En aquest vídeo també surten altres nins que parlen de malalties, del que és per ells estar malalt, de la mort d’algú proper, de la seva por a la mort i la coincidència de tots amb la por al càncer. És un vídeo fantàstic. Aquí el teniu.

Per concloure diré que és un vídeo que, malauradament, ens mostra la realitat tal com és i com a Mestres ens podem trobar en casos com aquests i és necessari sebre actuar. 

I per acabar ...  "Hi ha tres coses que els nins ens poden ensenyar als adults; a estar sempre contents sense un motiu aparent, a estar sempre ocupat i a exigir amb totes les seves forces alguna cosa" - Paulo Cohelo 

SALA SNOEZELEN

Us present les SALES SNOEZELEN. Sabeu que són?

Snoezelen és l'estimulació a través dels sentits en un entorn idoni.

Les sales d'estimulació sensorial o snoezelen són espais per crear diferents ambients adaptats a cada usuari, on es fomenta la relaxació, la confiança i es millora en l'atenció. .

Els objectius en una sala snoezelen són retrobar a la persona i ajudar a millorar el benestar físic, emocional, la qualitat de vida i aconseguir el màxim nivell d'autodeterminació, des d'un punt de vista conductual el mètode *snozelen ajuda millorar el comportament de la persona.

El mètode snoezelen pot anar dirigit a tothom des de persones majors a nens però hi ha un tipus de població molt més susceptible de poder donar ús al mètode com poden ser persones amb necessitats educatives especials (discapacitat intel·lectual), lesions cerebrals, dolor crònic, trastorns mentals greus, Alzheimer, cures pal·liatives, demència i trastorn del desenvolupament, etc.

Aquest mètode ajuda a relaxar-se, a millorar la confiança i autocontrol, a explorar, a activar-se, a incrementar la comunicació, a disminuir les alteracions de conducta i l'estrès i sobretot a fomentar el benestar físic i emocional.

Aquí us deix un vídeo perquè vegeu bé què són aquestes sales i com s’organtizen.

 

Acabant ... "El futur dels infants sempre és avui. Demà serà massa tard" - Gabriela Mistral.

Moyà Comas, Catalina victòria

Informació extreta de: http://www.oillusions.com/es/content/7-que-es-snoezelen

TRASTORNS DE CONDUCTA

El tema d’avui és TRASTORNS DE CONDUCTA.  Segons Marchesi (1993) entenem com “alteracions de comportament aquelles conductes que afecten la relació del subjecte i el seu entorn i que interfereixen el seu desenvolupament.

La conducta està relacionada amb la modalitat que té una persona per  comportar-se en diversos àmbits de la seva vida. És la manera de reaccionar davant les situacions externes. Fa referència a les accions i reaccions davant el medi. És una resposta de l'organisme. Exemples en serien: mantenir una conversa, resoldre un problema, atendre una explicació, és a dir, respostes al medi en què intervenen diverses parts de l'organisme i que adquireixen unitat i sentit per la seva inclusió en un fi. És un fenomen observable, quantificable i modificable, per tant, hem de treballar per a corregir conductes agressives.

El comportament fa referència a les accions que desenvolupa un subjecte enfront dels estímuls que rep i als vincles que estableix amb el seu entorn. Sovint es considera sinònim de conducta.

L'agressivitat és una tendència a actuar o respondre de forma violenta. Es podria dir que l'agressivitat és un conjunt de patrons d'activitat que poden manifestar-se amb intensitat variable, des de les expressions verbals i gestuals fins l'agressió física. El llenguatge quotidià associa l'agressivitat amb la falta de respecte, l'ofensa o la provocació.

Tractarem els trastorns de conducta des de dos àmbits:

• Àmbit familiar à Molts de cops aquestes conductes venen amb previs motius com poden ser els problemes de rivalitat a casa amb germans o a l‟escola amb altres companys. També pot ser causa el sentiment d‟incapacitat per fer les coses, el sentir-se exclòs del grup o a casa… Molts de cops a les famílies no es tenen uns valors clars o unes pautes i hàbits amb les seves corresponents accions educatives. En aquests cops els infants troben una descoherència entre els hàbits i les accions educatives, pocs hàbits de conducta, que demanen massa d‟ells i no hi poden arribar o al contrari, que no compten amb l‟infant i el desprecien i transmeten aquesta desmotivació cap a ell i el seu futur. Per evitar tot l‟anteriorment mencionat, cal que la família estigui ben estructurada, on cada membre desenvolupi la funció de pare, mare, germà, padrí, cosí… i que no hi hagi desordres de rols.
• Àmbit educatiu à Els Trastorns de Conducta (TC) conformen un conglomerat de símptomes que van des de la desobediència, l'insult verbal o menyspreu de les persones, a manifestacions comportamentals d'agressivitat física extrema.  Les intervencions en els problemes de conducta requereixen d'un treball coordinat i conjunt de tots els agents implicats en el desenvolupament psicosocial de l‟infant. Per realitzar amb eficàcia la seva intervenció en els problemes de conducta, l'escola ha d'adoptar una estratègia d'intervenció que permeti treballar conjuntament amb altres estaments i especialistes a l'hora d'abordar una problemàtica tan complexa, preocupant i reptadora de la convivència escolar.

Dintre d’aquest darrer àmbit trobem diferents fases:

1. Recollida de la demanda
2. Designació del coordinador
3. Recollida d’informació i avaluació (característiques infants, context, família ...)
4. Intervenció (marcant els objectius)

Així com qualsevol altre necessitat és necessari detectar-la per optimitzar l'aprenentage i desenvolupament de l'infant. Voldria aprofitar aquesta entrada per presentar-vos un conte, EL CUENTO DE LA OSA ROSA, és un conte destinat a infants amb trastorn de conducta. Aquest conte és per infants petits, d'Educació Infantil o primer de primària que els costa treballar a classe. Aquí us deix l'enllaç. Clica aquí.

També voldria aprofitar per enlleçar-vos un tipus d'economia de fitxes, una tècnica psicològica de modificació conductual que es basa en els principis de condicionament operant, utilitzada freqüentment amb nins per promoure i reforçar les emisions de determinades condutes socialment desijables, seleccionades i operantment definides al principi del programa. Aquí us deix l'enllaç. Clica aquí.

A més com annexe a n'aquesta entrada us deix també l'enllaç d'un article titulat: "¿Cómo influye el entorno en el comportamiento de los niños?

i per acabar... "La textura del futur està feta d'infants" - Alberto Morlacheti 

DIFICULTATS ESPECÍFIQUES D'APRENENTATGE

Bon vespre! Avui tractarem el tema de Dificultats Específiques d’Aprenentatge (DEA). Abans de res, què són les Dificultats d’aprenentatge? Les dificultats d’aprenentatge poden definir-se com les alteracions que es presenten en el procés d’adquisició de noves funcions i conductes, i que tenen com a conseqüència l’aparició de dificultats en l’adaptació de l’individu al seu medi.

Pel que fa a les tipologies de DEA en podem trobar de dos tipus:

1. Els trastorns de l’aprenentatge à com a trastorn d’aprenentatge trobem la dislèxia (dificultat en la lecto-escriptura), TDAH (Trastorn del dèficit d’Atenció), dispraxia (malaltia psicomotriu que implica una falta d’organització en el moviment), disgrafia (trastorn escriptura), disortografia (dificultat en escriure les paraules ortogràficament correctes), discalculia (dificultat per a resoltre operacions matemàtiques),
2. Els trastorns greus del llenguatge à El nin pot presentar variades dificultats si el desenvolupament del llenguatge es veu alterat: dificultats en la interacció amb els pares, rendiment escolar deficient, aïllament, desenvolupament cognitiu retardat, etc. Tots aquests problemes poden afectar de manera psicològica a l’infant, poguent fins i tot presentar trastorns de conducta i emocionals de gran importància. Com a trastorns greus del llenguatge trobem: mutisme, retard del desenvolupament del llenguatge, disfàsia, afàsia, disfèmia, dislàlia, disartria, inmaduresa articulatòria.

Així, com podeu veure les DEA abarquen un gran ventall de dificultats d’aprenentatge i el fet de detectar-les és el començament d’un bon aprenentatge per a l'infant. 

Us deix aquí també una entrada d'aquest bloc on vaig parlar d'un adolescent, en Carlos, que té un trastorn greu del llenguatge, disfàsia. Aquí us deix el link. Clica per anar-hi

I per acabar ... "El millor mitjà per fer bons als infants és fent-los feliços" - Oscar Wilde

Moyà Comas, Catalina Victòria

AULES HOSPITALÀRIES

Hola de nou!!

Avui l’entrada tractarà el tema de LES AULES HOSPITALÀRIES.  Aquesta entrada tracta un cop més un tema exposat a classe pels meus companys.

Així els alumnes hospitalitzats, són nens normalment entre tres i setze anys, és a dir, aquells que es troben en edat d’escolarització, que presenten malalties greus i tenen  unes condicions especials, a causa de les quals requereixen rebre tractaments  especialitzats i atenció mèdica constant. Degut a la seva condició de salut aquests nens han d’estar hospitalitzats durant llargs períodes de temps, i per això han de rebre l’atenció educativa a l’hospital (a les aules hospitalàries).

Les aules hospitalàries són unitats escolars que es troben a un hospital per atendre als  infants ingressats durant un període de temps i no poden assistir al centre escolar ordinari. Mitjançant aquestes aules hospitalàries, l’alumnat hospitalitzat rep una atenció educativa durant el període d’hospitalització amb l’objectiu que l’educació rebuda sigui la més normalitzada possible i que es minimitzin les conseqüències negatives que aquesta hospitalització pot causar a aquests infants, tan al seu nivell educatiu, com també a nivell personal, ja que l’hospitalització afecta també al seu desenvolupament emocional i a les seves relacions socials i afectives. L’atenció educativa hospitalària és voluntària i ha de ser sol·licitada per la família de l’alumne.

L’objectiu fonamental de les aules hospitalàries és proporcionar una atenció educativa a l’alumnat hospitalitzat per assegurar la continuïtat del procés educatiu i intentar evitar així un desfasament curricular respecte als seus companys del centre. Les aules hospitalàries també han de facilitar la incorporació de l’alumne al seu centre escolar. La seva organització és molt flexible els nins i nines hospitalitzats, sempre i quan, segons el criteri mèdic, el seu estat de salut ho permet, es desplacen a l’aula hospitalària on el docent duu a terme classes de suport i altres activitats, seguint una programació personalitzada, adequada a les característiques individuals de l’alumne i al seu nivell de competència curricular, tenint com a referent els continguts i informacions proporcionats pel centre on es troba escolaritzat, i realitzant adaptacions sempre que sigui necessari. Quan el pacient no es pot desplaçar, és el docent de l’hospital qui es desplaça a l’habitació per realitzar les activitats.

A les Balears comptem amb una aula hospitalària que es troba a Son Espases i acull a tots els infants de les Illes. Aquí us deix un vídeo:

Com a conclusió penso que aquestes aules són imprescindibles a dia d'avui a la nostra societat ja que, desgraciadament hi trobem molts d'infants en aquesta situació que tenen el mateix dret que els altres a seguir els seus estudis. 

Per acabar he trobat molt adient posar-vos unes paraules que he trobat a un blog que van dedicades als infants hospitalitzats. En aquest cas és un poema màgic per a les operacions que alguns infants han de sofrir:

Ton torontón torontón,

que este hechizo tan molón

haga que la operación,

que saldrá de rechupete,

se acabe en un periquete.

Que si cuento hasta que aguante,

hacia atrás o hacia delante,

me despierte en un pispás

al lado de mis papás.

(poema extret de: poemitas.com)

Moyà Comas, Catalina V

SEGUIM AMB LES EMOCIONS A L'AULA

Hola!! En aquesta entrada d’avui us voldria presentar un material que hem dut a terme durant una sessió d’emocions dintre de l’aula. És un joc “de taula” online i diu: “EL BOSC ENCANTAT”. El bosc encantat és un programa educatiu que es realitza a través d’un joc que permet la formació i l’entreteniment en la gestió de les emocions. Aquest joc es desenvolupa en un entorn imaginari, un bosc encantat, on hi habiten personatges màgics. Aquest joc inclou exercicis (preguntes, proves, contes..) per:

• Dotar d’estratègies per identificar les emocions i que el nin comprengui les Relacions entre les emocions i les situacions en la que es produeixen.
• Entrenar en habilitats per expressar els sentiments y les necessitats associades a nosaltres mateixos.
• Dotar de pautes per acceptar els estats emocionals positius i negatius i proporcionar tècniques de control per a regular les emocions sense exagerar-les o evitar-les.

Així, EL BOSC ENCANTAT és un programa creat per l’Associació Contra el Càncer. Us deix aquí el link: EL BOSC ENCANTAT i una petita captura de pantalla perquè vegeu com és aquest fantàstic joc:

Aquest joc té la opció de jugar fins a 5 participants o bé jugar-hi amb grup, amb un màxim de 5 grups. Aquesta darrera opció és la que hem dut a terme nosaltres a l’aula hem creat 5 grups de 5 persones cada grup. Ho hem fet de la següent manera:

            

Els nostres alumnes estan acostumats a fer feina en grup ja que a l’aula es segueix una metodologia de grups cooperatius. No obstant no hem utilitzat els grups fets ja que ells formen 6 grups de 4 persones. Així doncs el que hem fet ha estat repartir un grup entre les 5 taules restants. Tenint en compte que a n’aquest joc se’ns presenten cinc emocions: tristesa, por, ira, alegria i vergonya, se’ls ha repartit a cada grup la fitxa (el joc presenta unes fitxes de presentació dels diversos personatges: La Vergonya, La Por, L’Alegria, La Tristesa i La Ira) i entre els 5 membres del grup s’anaven explicant l’emoció que els havia tocat. Aquí us present una fitxa d’una emoció perquè sapigueu què tracta:

Així un cop cada membre del grup s’ha format en l’emoció que tocava és hora de reagrupar-se. El que hem fet ha estat formar 5 grups amb un expert de cada emoció donant-los un número.

Per concloure us diré que m’ha encantat l’experiència que recomano molt fer servir aquest joc a l’aula ja que els infants aprenen molt a controlar-se, saber explicar-se, tenir empatia, gaudir i sobretot aprendre. En aquest joc tan es potencia l’expressió, com la comprensió lectora, la imaginació i la creativitat. A més consider que un infant emocionalment educat té molta importància en la vida d’ara i en la d’un futur.

Per acabar us posaré una frase extreta d’aquest joc que m’ha cridat molt l’atenció que ha sortit en un conte de POBRE GATO PACO. La frase diu així: “Paco, ser diferent no és res dolent, és meravellós, no has de sentir vergonya , ni por, ni tristesa, mira jo que contenta que estic. Si tots fóssim iguals el bosc seria avorridíssim” – Joc “EL BOSC ENCANTAT”.

Moyà Comas, Catalina V

EMOCIONS A L'AULA

Bon dia tot lo dia!

Avui voldria escriurer-vos sobre les emocions a l’aula. Dir-vos abans de res que estic fent pràctiques a un curs de segon de primària des del mes de març, a dia d’avui duc dos mesos amb ells i estic encantada. Així doncs pas totes les hores del dia amb ells i intent observar més enllà de l’aprenentatge i fixar-me també amb les actituds, aptituds, comportaments, mirades, etc. Així ho vaig fer i des d’un principi vaig notar un infant enfadat, gairebé sempre estava enfadat, no volia que l’ajudàs en res i només intentar que m’escoltàs sense enfadar-se era una lluita constant. També un fet a classe que a simple vista resultava insignificant a ell li va sebre molt d greu i vam poder observar que alguna cosa no anava bé, que tenia algun problema d’autoestima. Eren negacions repetitives, res li agradava. Així parlant amb la tutora vam arribar a un acord: dur a terme activitats d’emocions a l’aula.

Una primer activitat fou la teranyina. Havíem detectat que el problema podria ocasionar-lo una falta d’autoestima i a la vegada falta de seguretat en si mateix. Així la teranyina es formava a partir d’un: “Jo se fer molt bé....”. Així ens vam seure en rotllo i amb un rodet de fil que ens anàvem passant a mesura que anàvem dient allò que se’ns donava molt bé fer. Vam crear així una gran xarxa i vam introduir el concepte de “xarxa a l’aula”, dient que la xarxa la formam entre tots que si un amolla la xarxa es desmunta. Aquesta activitat va ser molt guapa ja que tothom va trobar allò que ell o ella feia molt bé, estaven prohibides les negacions, només es podia parlar d’allò que se’ns donava bé.

A més vam poder observar certs comportaments com per exemple qui s’empagaïa, a qui li costava decidir-se, els seus gustos, etc.

Una altra activitat que vam fer va ser: a partir de caricatures treure diversos tipus de sentiments i agafar-ne un i contar el dia “més feliç, més trist, més increïble, més cansat..”. Així podem saber coses dels infants que dintre de l’aula no són palpables i que fins ara s’havien mantingut en secret o simplement no se’ls havia donat l’oportunitat de contar-ho.

Us enllaço aquí un vídeo d’educació emocional molt interessant i alhora molt profitós:

Fins aquí l’entrada d’avui. L’objectiu era contar-vos un poc la feina de les emocions (incloent activitats d’autocontrol, autoconeixement) a l’aula que durarà tot el curs amb diverses activitats que ja us aniré contant. Esper que us hagi agradat i us recomano incloure les emocions a l’aula ja que és molt important de cara al comportament, actitud, feina d’un infant. 

I per acabar.. "cadascú en el seu propi clima determina el color del cel dins de l'univers emocional en el que habita" - Fulton J. Sheen.

Moyà Comas, Catalina Victòria

LA DISFÀSIA DE'N CARLOS

Avui us contaré, en aquesta entrada, la visita que vam rebre ahir els alumnes de Suport Educatiu. Fou una visita molt interessant, especial, plena de sentiment i bestialment profitosa.

Va venir una mare (què és mestra) amb el seu fill, en Carlos, a contar-nos la vida den Carlos, un nin amb una dificultat, un Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

Ens va contar que tot començà quan en Carlos era molt petit, tenia uns 2-3 anys i no parlava, tampoc entenia res del que li deien, el seu padrí doncs ho va comunicar a la mare, notava que alguna cosa no anava bé i la mare el portà al pediatre, aquest, per la seva part, no considerà oportú portar a nen Carlos a un neuropediatre ja que considerava que a l’edat de 2 anys no parlar no era tant important. No obstant, la seva mare agafà el maneig pels seu compte i demanà cita a un neuropediatre i a partir d’aquí se’n adonaren que alguna cosa no funcionava bé i començaren així les proves. Van arribar a un petit diagnòstic i era que en Carlos tenia des de feia 1 any aproximadament una otitis que no produïa febre però si feia que en Carlos no sentis res.

Van seguir fent més proves i proves, anaren a visitar especialistes i al final arribaren al diagnòstic de que en Carlos tenia un TEL, més especialment, disfàsia mixta amb certs trets de Asperger. Què és la disfàsia? Doncs la disfàsia és un trastorn del llenguatge que es caracteritza per la dificultat per parlar y comprendre el discurs parlat, i el fet de ser mixta és perquè en Carlos tenia afectada tant la part de comprensió com la part d’expressió. Per altra banda el síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament que comporta una alteració en el processament de la informació. Es manifesta de diferent forma en cada individu però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció social, especialment amb persones de la seva mateixa edat, alteracions dels patrons de comunicació no-verbal, interessos restringits, inflexibilitat cognitiva i  de comportament, dificultats per a l'abstracció de conceptes, coherència central feble en benefici del processament dels detalls, interpretació literal del llenguatge, dificultats en les funcions executives i de planificació, la interpretació dels sentiments i emocions aliens i propis. 

No obstant en Carlos duu una vida normal, cada dia aprèn coses noves, actualment està cursant 2n d’ESO i no ha repetit mai, malauradament, però, és la seva mare qui s’ha d’encarregar de fer les adaptacions, per exemple, a l’àrea de socials.

Va ser una xerrada molt interessant i profitosa, ens van mostrar una “discapacitat” des del punt de vista de la família. Consider que la seva mare és un clar exemple de superació i lluita pel seu fill, pels seus drets i per les seves igualtats. Des d’aquí agraïr-li la seva visita i a nen Carlos també!

i per acabar... "Quan anhelem una vida sense… dificultats, recorda'ns que els roures creixen amb força amb vents en contra i que els diamants neixen sota pressió" - Peter Marshall

PROJECTE "GO BABY GO", DR. JAMES GALLOWAY

Segueixo per aquí i no vull perdre l’oportunitat de compartir amb vosaltres un vídeo que m’acaba d’emocionar i deixar bocabadada. Us enllaço el vídeo en angles i un link que us conduirà a una pàgina on trobareu el vídeo subtitulat al castellà ja que no em deixa pujar directament el vídeo subtitulat.

Enllaç vídeo subtitulat en castellà, fes click aquí.

Aquest vídeo tracta un tema molt interessant, la discapacitat motriu dels infants, sobretot d’edats primerenques quan encara no tenen accés a cotxets elèctrics manejables per a ells.

  

Dir-vos que és un vídeo preciós, on el Dr. James Galloway, de la Universitat de Delaware en EEUU, va emprendre un projecte (GO BABY GO) el qual assegurarà quel els infants afectats per discapacitat motriu no experimentin certs sentiments negatius. És molt de valorar veure que hi ha gent d’aquest tipus, científics que lluiten per una vida justa i equitativa, on les diferències no impedeixin certes emocions com per exemple passejar amb els amics pel parc. Fixau-vos molt bé amb els “automòbils” que construeix aquest científics, adaptat a cada infant, amb diverses maneres de fer-los manejar adaptant així la funcionalitat de l’aparell a les característiques de l’infant.

I per acabar ... “En situacions especials el fet ha de ser més ràpid que el pensament" - Hernan Cortés.

POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA

Hola!!! Avui voldria aprofitar l’entrada per compartir amb vosaltres un vídeo molt breu però alhora molt intens sobre la diversitat dels infants. En ell podem veure, de manera molt il·lustrativa les diferències dels infants i com aquests ho veuen i alhora ho accepten.

Aquí us deix el vídeo, es titula "Por cuatro esquinitas de nada" i més a baix una petita conclusió pròpia:

Doncs bé, ara que ja heu vist el vídeo esper que us hagi agradat. És un vídeo que vaig trobar per la xarxa i consider que és un vídeo molt útil per plasmar dintre d’una aula ja que és bastant breu, entenedor  i molt il·lustratiu. A més, demostra als infants que les diferències que tenen entre uns i els altres són “cuatro esquinitas de nada” és a dir, són diferències molt diminutes, són infants com els altres, només necessiten unes petites ajudes com “recortar cuatro esquinitas de nada” de la porta. També es pot extrapolar a la idea de que el món no està només fet només per un tipus de gent, sinó que hem d’intentar que en aquest món hi tingui accés qualsevol infant, siguin quines siguin les seves característiques. Així doncs penso que com a mestres hem d’inculcar bé aquesta idea que ens vol transmetre el vídeo ja que és el més necessari per crear infants tolerants i respectuosos així com també infants que es beneficiïn els uns dels altres, que les diferències només quedin en paraules i no pas en gestos.

Així, després d’aquesta breu entrada però no per això manco important voldria acabar l’entrada com sempre, amb una frase: “Quan conec a algú no m’importa si és blanc, si és negre, si és jueu, si és musulmà. Em basta saber que és un ser humà” – Walt Whitman, poeta.

SUPERDOTATS

Bon dia!! Avui l’entrada tractarà el tema dels infants amb altes capacitats, els superdotats. Primer de tot cal tenir clar el concepte de superdotats, així existeixen diferents conceptes, diversos enfocaments i així diversos mètodes. Trobem autors com ara Marland (1972), qui fou un dels pioners en l’estudi i definició de diferents àrees de talent:

• Habilitat intel·lectual
• Pensament creatiu
• Aptitud acadèmica específica
• Habilitat en el lideratge
• Habilitats en arts visuals
• Habilitats en psicomotricitat

Segons l’autor Renzulli (1978) són tres les característiques interrelacionades que defineixen a un individu superdotat:

• Intel·ligència elevada (CI per damunt de 115)
• Compromís amb la tasca i elevada motivació
• Alt nivell de creativitat

Per altra banda, Stemberg (1985) defineix la superdotació intel·lectual dins el seu model d’intel·ligència dins el seu model d’intel·ligència  “triàrquica”, segons aquest model els alumnes superdotats combinen els processos de la intel·ligència analítica, sintètica o creativa i pràctica.

Howard Gardner distingeix diversos tipus d’intel·ligències independents i relacionades  entre sí, aquest autor classifica les intel·ligències en:

• Intel·ligència lingüística
• Intel·ligència lògica-matemàtica
• Intel·ligència espaial.
• Intel·ligència musical
• Intel·ligència intrapersonal
• Intel·ligència interpersonal
• Intel·ligència naturalista

Trobem també diferents tipus de superdotats. Segons un estudi realitzat per Mª Immaculada Ramírez Salguero, especialitzada en psicologia evolutiva i de l’educació existeixen dos tipus de superdotació.

1. La superdotació creativa
2. La superdotació amb coeficient intel·lectual elevat.

Dins aquest darrer hi trobem 3 tipus:

• Alumnes amb 140 de CI
• Superdotats amb pocs recursos econòmics
• Superdotats amb una gran precocitat

Per altra banda podem xerrar d’un altre tipus de classificació segons les seves capacitats. Dins aquesta classificació realitzada per Castelló i Martínez primer se’n fa una distinció entre superdotats, alumnes talentosos, precoços, prodigis, genis i eminències.

Pel que fa a l’avaluació de necessitats consisteix en un procés sistemàtic que es desenvolupa amb la finalitat de determinar prioritats sobre les necessitats identificades, prendre decisions  sobre actuacions futures i localitzar els recursos necessaris. En els alumnes superdotats les necessitats educatives específiques poden presentar-se tant per les carències com per les potencialitats pròpies ja que tots els aspectes influiran en el desenvolupament ple de l’infant. Aquestes necessitats poden sorgir per diferents causes:

• Altes capacitats intel·lectuals
• Rendiment escolar no proporcional a les seves capacitats
• Problemes d’adaptació i comportament
• Relacions socials amb infants o adults
• Desenvolupament afectiu – emocional
• Desigualtats entre alguns aspectes del desenvolupament
• Entorns problemàtics

Així doncs, és molt important identificar el més aviat possible les necessitats d’aquests infants ja que el fet de no identificar-ho pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament de l’infant. Aquestes necessitats s’han d’identificar dintre del context del nin, l’aula. Així, el mestre i els companys representen un paper molt important.

No obstant, i per concloure, s’ha de dir que no és fàcil la identificació d’un alumne amb altes capacitats, així existeixen un ventall d’instruments per al professorat per a poder identificar les altes capacitats a l’aula. Cal tenir clar que un infant superdotat també és un alumne amb NEE i que necessita adaptacions i que, com bé hem dit abans, el fet de no adaptar-nos a l’alumne o no identificar aquestes necessitats pot conduir l’alumne al fracàs.

Per acabar us deix aquí un enllaç que us pot resultar d’informació útil sobre els infants d’altes capacitats, EL MUNDO DEL SUPERDOTADO.

Tancant així l'entrada de superdotats: "El geni es composa d'un 2% de talent i un 98% d'una perseverant aplicació" - Ludwig van Beethoven 

Catalina Victori, MC

DEFICIÈNCIA VISUAL

A l’entrada d’avui tractarem el tema de deficiència visual; què és? Quin tipus trobem? Factors i agents d’inclusió, comunicació…

Primer de tot dir que no tota la deficiència visual es redueix a la ceguera sinó que en trobem diversos tipus. Des del punta de vista oftalmològic, s’entén la ceguera com una absència total de visió i, així, la percepció del llum. No obstant, des del punt de vista pràctic, es consideren cegues a les persones que presenten restes visuals funcionals dintre d’uns paràmetres establerts, d’això se’n diu: “ceguera legal”. 

A Espanya perquè una persona pugui ser considerada cega la seva agudesa visual de lluny no ha de ser superior a 1/10 mesurada en l’escala de Wecker i/o el seu camp visual no ha de superar els 10 graus. Aquests en són els valors per l’afiliació a la ONCE (Organització nacional de cecs espanyols).

Des del punt de vista funcional, es necessari tenir en compte uns paràmetres més amplis que donin resposta a les necessitats reals que poden presentar els infants durant el seu aprenentatge. Així doncs, la OMS considera que una persona té baixa visió o és deficient visual quan la seva agudesa visual no és superior a 1/3 i/o si el seu camp de visió no supera els 30 graus.

En base al grau de visió y atenent un criteri de funcionalitat, Barraga (1986) distingeix entre:

• Ceguera total à ceguera total o només percepció de llum que l’individu no pot utilitzar per l’adquisició de cap coneixement o informació.
• Ceguera parcial à percepció de bonys.
• Baixa visió à el dèficit visual incapacita a l’individu per algunes activitats usuals, precisant d’adaptacions o mètodes específics, com pot ser la lecto-escriptura braile. Pot veure objectes a pocs centímetres.
• Visió límit à el dèficit visual no incapacita a l’individu per les activitats habituals, però precisa d’adaptacions senzilles per poder dur a terme qualcunes d’elles. Pot llegir en tinta amb ajudes òptiques o amb ampliacions

Pel que fa als factors i agents d’inclusió distingim entre agents interns i agents externs. els factors i agents interns són aquells que trobam dins el mateix centre i són els que tenen un major grau de determinació en la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) com ara: el professor d’aula, les adaptacions curriculars i els companys. Pel que fa als factors externs són serveis extraescolars que ofereixen a aquests tipus d’alumnes una millora d’accés tant al coneixement com a la societat com ara: l’equip de suport i la familia.

• Sistema braile, un codi basat en la combinació de 6 punts.
• Màquina perkins, on les lletres (braile) es formen en relleu positiu i en la mateixa dirección que la lectura.
• Tiflotecnologia, conjunt de programes i dispositius, software i hardware dissenyats per l’accessibilitat a la tecnologia.
• Agafanotes, petits ordinadors amb entrada Braile dissenyats pel seu ús quotidià.

Així doncs com podem veure trobem diferents tipus de deficients visuals, i no tots són cecs. També és important conèixer tots els dispositius i ajudes que tenim a l’abast per un infant dins l’aula. Per acabar us voldria deixar un vídeo que em va cridar molt l’atenció ja que és d’un infant que va a una escola ordinària i la mestra proposa una feina senzilla però que per ell suposa tot un repte. Mirau-lo, no té desperdici: 

També no vull perdre l'oportunitat de compartir un altre vídeo, una mena de conte on la imaginació no té límits: 

I per acabar avui, un petit fragment d'un dels millors poemes de'n Pablo Neruda: "Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar por lo que quieres, abandonarlo todo por miedo,no convertir en realidad tus sueños, queda prohibido" - Pablo Neruda